En el nostre interès de conèixer les
diferents poblacions de Catalunya majoritàriament de la part nord de les
províncies de Barcelona, Lleida i Girona visitàvem la vila de Torelló. La
nostra preferència només té per motiu la proximitat al nostre lloc de
residència. A més ens portava en aquesta ocasió ser el lloc de naixement del
meu besavi, que portava el nom de Fortià, patronímic popular de Torelló.
Van anar primer al Santuari de
Rocaprevera situat al Puig de les Tres Creus. Un indret marià que exerceix de
magnífic mirador de Torelló. Fèiem fotografies i admiraven l’entorn, havia una
trobada de nens i nenes dels col·legis, quan vam trobar-nos amb el Ramon Solà.
En Ramon és un dels membres de la Comissió Interparroquial per al Santuari que
vetlla per la seva conservació i per les diferents activitats que és fan al
temple. Va ser un encontre agradable, amistós i obert, ens va permetre conèixer
l’església i visitar el seu interior. En la nostra curta coneixença vam saber
que també omple els seu temps en altres tasques socials.
Els orígens del Santuari són
del segle XIII. L'any 1284, el torellonenc mossèn Marc Roca va
fer erigir un petit pedró/oratori dedicat a la Mare de Déu, prop de la font del
Raig. Els primers documents certs que parlen de Rocaprevera són del 1402. El
batlle Antoni Vinyes va deixar en testament la voluntat de convertir l'oratori
en capella després del guarir-se de l'epidèmia de pesta del 1410 a
Barcelona. El 18 de setembre de l'any 1429 es va finalitzar i inaugurar la nova
capella en estil romànic. L’any 1443 s'hi va afegir un campanar d'espadanya.
Al segle XVIII es trobava
en estat ruïnós i la capella va ser enderrocada i construïda per iniciativa
popular. Les obres van durar entre 1780 i 1805. El 12 octubre de 1805 va ser inaugurada de nou.
Entre 1923 i 1924 van dictaminar-se
greus deficiències en l'edifici l l'arquitecte Josep M. Pericas va proposar una
nova reconstrucció. L'obra es va dur a terme entre 1923 i 1924.
Durant la Guerra Civil
Espanyola el temple es va utilitzar com a corral de bestiar i es va
destruir la imatge de la Mare de Déu, els retaules i la decoració. Després de
la guerra es va restaurar l'edifici, finalitzant el campanar projectat per
Pericas.
El 15 de setembre de 1940, es va
beneir i es va col·locar al seu cambril la nova imatge de la Verge de
Rocaprevera, que porta l'Infant assentat a la seva banda dreta; aquesta és
l’única semblança d’aquesta talla amb l’original. En fou creador l'artista
barceloní Josep Maria Camps i Arnau, assessorat pel doctor Fortià Solà i per
Josep Maria Pericas.
Actualment el Santuari, com molts
altres llocs, pateixen per la manca d’educació i respecte, com el robatori de
diners, estampes i goigs. També per la destrucció de bens eclesiàstics. S’han
hagut de posar reixes i vidres fins el sostre per protegir l’entrada al temple.
Localment s'anomena Rocaprevera per
deformació popular. Existeixen dues versions versemblants per explicar l'origen
del nom Rocaprevera. El campanar del segle XV tenia la inscripció
"Oratori fet en MCCLXXXIV a cost de mossèn març de Roca prevera".
D'aquesta forma el nom es referiria al prevere Roca. Segons una altra
interpretació, el nom prové de la roca on creixia l'arbre pebrer, significant
«roca pebrera».
El Santuari és un temple de planta
de creu amb capçalera semicircular i campanar adossat, de planta quadrada al
primer nivell i circular al segon, amb obertures de mig punt. A la base de l'absis hi
ha un recobriment de carreus de pedra ben tallats i polits, i està
coronat per unes filades d'arcades amb vitralls i una sanefa imitant les dents
de serra. Té un creuer amb cimbori, a l'exterior quadrat, cobert amb una
teulada de ceràmica verda.
LLEGENDA DE LA TROBALLA DE LA VERGE DE ROCAPREVERA
El lloc on actualment s'aixeca el
santuari havia estat molt abrupte i escabrós. Mossèn Marc Roca, sacerdot de
Torelló, cada dia anava a passejar per aquells verals. Sempre se li presentava,
just a l'indret més estret del camí, un boc molt negre, gros i cepat, que
l'envestia amb tota la seva fúria, com si el volgués fer caure al precipici.
Les oracions que el mossèn recitava, el salvaven. Ja podeu pensar i creure que
aquell boc era el diable. Un dia que l'atac del diable fou més fort que de
costum, i que l'home temia ben de debò de caure cingles avall, va encomanar-se
a la Mare de Déu. El boc va fugir cames ajudeu-me i el sacerdot va trobar al
seu costat una imatge de la Mare de Déu. Agraït perquè l'havia salvat, li
aixecà una capelleta al mateix indret on havia estat trobada i, en record
d'haver-la costejada ell, féu inscriure al damunt de la llinda de la porta:
"Marc Roca, prevere". Amb el temps la inscripció va esborrar-se i la
gent confongué el nom de Marc del sacerdot pel terme Mare i varen creure que
volia dir Mare de Déu de Rocaprevera, i així l'anomenà la gent.
El Santuari de Rocaprevera està
catalogat coma Bé Cultural d’Interès Local.
L'aplec de Rocaprevera se celebra el
tercer diumenge de setembre, considerat com una segona festa major.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada