El terme municipal d’¡Orís ocupa el
sector septentrional del Plana i de la comarca d'Osona, puix que
termeneja amb Sant Quirze de Besora des del puig dels Tres
Batlles al coll de les Gargantes, sobre la vall de Bosquetell. El llogaret de
Can Branques (143 h el 2005)que dista
uns 3 km del centre històric, és on hi ha el centre administratiu del municipi.
El poble de Sant Genís d’Orís (60 h el 2005), de població
disseminada, és centrat per l’església, la rectoria i un grup de cases. A pocs
metres sota l’església i el cementiri hi ha el gran mas de la Coma, un casal
quadrat de quatre vents, existent ja al segle XIII, que és un dels masos més
importants del terme.
L’església parroquial de Sant Genís d’Orís fou construïda
entre el 1791 i el 1799. És una església de tipus barroc neoclassicista,
construïda a l’estil dels Moretó de Vic. Té una nau, amb capelles laterals i
cimbori, i un esvelt campanar, construït a partir del 1814.
Aquesta església en va substituir una d’anterior,
documentada des del 943, que es trobava al puig o serradell que s’aixeca
darrere Can Marçal, al peu del castell. Només en resta un petit mur i d’altres
restes.
El castell d’Orís, situat dalt d’un turó a 751 m, tot i
el seu estat de deterioració, és encara un dels més visitats i coneguts de la
comarca.
La rectoria, construïda en bona part de tàpia, ha estat
renovada amb pedres nobles, fogons, aigüeres, finestrals i antics armaris del
mas Serinyà, una antiga vila rural, que es troba al peu de la cinglera de Sant
Salvador de Bellver o d’Orís, a ponent del municipi.
El 1936 va perdre tots els antics retaules i imatges,
llevat de la imatge gòtica de Santa Maria de Gràcia, a la qual mossèn Jacint
Verdaguer dedicà uns goigs. És una petita talla d’alabastre del segle XIV que
es venera en un altar lateral, a la dreta de l’entrada.
Sant Genís
d'Orís és una església inclosa
a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text i recull dades. Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada