El poble de Betlan, cap de l'antic
municipi homònim del sector central de la Val, es troba a 1041 m d'altitud, en
un replà a la dreta de la Garona, voltat de camps de conreu i de prats. Forma part del
Terçon de Marcatosa.
És un dels nuclis més petits de la
Val, només hi habitaven 12 h. el 1981. Les poques cases se situen al voltant
d'una gran plaça tancada a ponent per l'església parroquial de Sant Pèir o Pere.
Segons INE, actualment hi viuen 31 h. 2016.
La recent restauració ha permès
fer-ne la lectura històrica de la seqüència constructiva del edifici. El
bastiment es va portar a terme principalment en dos períodes: durant els segles
XII i XIII es van realitzar la planta de l’edifici, els murs perifèrics,
l’absis, la pila baptismal i la Verge des Nheus; i en els segles XVI I XVIII es
van fer les capelles, les pintures murals, les talles religioses i el campanar.
Entre els segles XVI i XVIII
l’església va sofrir profundes transformacions que s’evidencien en el
realçament de la nau, la consegüent incorporació dels arcs torals i la
construcció de capelles a banda i banda del presbiteri; les pintures murals les
podem situar en el tombant dels segles XVI i XVII. Per últim, cal destacar les
tres talles religioses d’estil barroc del segle XVIII.
Sant Pèir de Betlan és una església
d’una sola nau rectangular i de murs convergents, capçada a llevant per un gran
absis semicircular, mig cegat per la casa rectoral que té adossada, i
flanquejada a ponent per una torre campanar.
La nau està coberta per una volta de
canó, encara que el poc gruix dels murs fa suposar una coberta originària de
fusta que deuria ser substituïda en el segle XII, al temps que s'afegí un arc
toral per a contrarestar el pes de la nova coberta, que posteriorment també es
reforçà exteriorment amb contraforts. L'arc toral de la capçalera és molt
marcat i ultrapassat. Al fons de l'absis s'obre una finestra de doble derrama.
El presbiteri, amb una volta de canó
més baixa que la de la nau, està il·luminat per una sagetera per sobre de l'arc
toral. En època posterior s'afegiren dues capelles a mode de creuer amb arcs de
mig punt, així com tres finestres en el mur de migdia. Allà on es desprèn l'arrebossat
s'observa una maçoneria ben treballada i concertada. Romanen restes de la
tradició romànica llombarda a l'absis.
Peu d'altar monolític de forma
rectangular, en el que es distingeix una part superior a mode de capitell,
totalment llisa, una part central amb semi-columnes als angles i una part
inferior que, com la superior, és llisa.
Pica beneitera de marbre, encastada
al mur i decorada amb arcuacions en alt relleu i una sèrie de motllures renaixentistes
a la base.
Pica baptismal d'estil romànic
emparentada formalment amb les de Gausac, Vielha, Montcorbau, Begós i Arròs.
Consta de vas, peu i base. La pica, a la zona del vas, mostra una decoració de
motius vegetals que es va desenvolupant horitzontalment per tot el perímetre.
Pel que fa al peu, és una columna de secció circular amb motius geomètrics
esculpits a tres cares. La base és embeguda per sota la tarima de fusta del
terra.
A l'absis i al mur del fons de la
capella de l'Epístola es conserven una sèrie de pintures murals del segle XVII.
Hi ha representades la Santíssima Trinitat, a l'absis, i la Verge a la capella.
A la finestra de l'absis hi ha la imatge romànica de la Mare de Déu de Betlan,
de fusta policromada.
Sant Pere de Betlan és una església
romànica inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada