Santuari de la
Mare de Déu d’Arboló situat a 640 m alt. damunt una roca espadada a
l’esquerra de la Noguera Pallaresa, dins l’antic terme d’Estac.
L’actual església és romànica (1150) però el castell i
l’església d’Arboló són esmentats ja el 781. En aquest indret el riu s’engorja
per l' estret d’Arboló ,
que separa les riberes de Sort i de Gerri de la Sal.
El lloc d'Arboló és un dels indrets
del Pallars documentats des de més antic. Al costat de l'actual ermita romànica
s'hi alçava un castell que és esmentat en un document de l'any 817, referent a
una venda de terres al primer abat del monestir de Gerri.
L'església és esmentada junt amb el
castell en un document del 920, en la descripció dels límits septentrionals del
terme de Baén.
L'església d'Arboló fou possessió de
Gerri des dels inicis d'aquesta fins a un moment indeterminat, ja que al
principi del segle XIV ja no consta entre les seves pertinences.
L'església és un edifici d'una sola
nau, de planta rectangular, cobert amb volta de canó i capçat per la
banda de llevant amb un absis semicircular que s'obre a la nau amb un
doble arc presbiteral.
A l'interior actualment hi ha tres
portes, una a cada mur. En el de tramuntana la porta, que és de doble arc en
degradació, s'obre al costat del presbiteri i dóna pas a les
dependències internes del santuari. Les altres dues s'obren en els murs de
ponent i de migdia, amb un sol arc de mig punt adovellat. El portal
de ponent, que és una mica més tardà, és format per tres arcs de mig punt en
degradació. A 1,5 m per sobre de l'arc del portal hom pot apreciar una imposta llisa
a manera de guardapols que travessa tota la façana, tombant uns 2 m per cadascun
dels murs laterals; aquesta solució ornamental continua en el mur de migdia,
però aquí el guardapols segueix uns 80 cm més avall que a la façana de
ponent. Aquest element ornamental no és freqüent en les construccions
religioses de la regió, i això dóna una datació molt avançada per a aquest
edifici.
Coronant la façana s'alça un
campanaret quadrat, que havia servit també com a comunidor.
Possiblement una de les
singularitats d'Arboló és la tipologia dels seus paraments, en què l'aparell és
fet amb carreus de mides mitjanes, molt ben escairats i polits, que
es disposen molt ben encaixats en perfectes filades horitzontals. És
precisament la tipologia d'aquest aparell tan regular, i també alguna de les
solucions ornamentals de l'edifici, com ara el guardapols, els ulls de bou o la
mateixa selecció del cromatisme dels carreus, el que fa pensar en un moment
avançat dels models constructius dins la tradició del romànic llombard, amb una
datació ja del final del segle XII o fins i tot de principis del XII.
Adossat a l’església hi ha l’edifici
de l’ermità que fou dels darrers habitats del Pirineu.
Anualment s’hi celebra un multitudinari
aplec el primer diumenge de maig.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia : M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada