Tredòs és un poble (154 h. 2009/1
348 msnm.) situat a la dreta de la Garona de Ruda, aigua avall del seu
aiguabarreig amb l’Aiguamòg, al vessant W de la muntanya dita Eth Laveg de
Salardú.
És el primer poble de la Vall que
hom troba després de travessar el port de la Bonaigua. La major part del nucli
és a la dreta de la Garona, que deixa a l'esquerra un veïnat comunicat amb el
nucli pel pont d'Era Capèla.
L'antiga església parroquial de Sant
Esteve, una petita capella d'origen romànic, ha estat substituïda com a
parroquial pel santuari de la Mare de Déu de Cap d'Aran, situat al N del poble.
Santa
Maria de Cap d'Aran (en
aranès Era Mare de Diu de Cap d'Aran) va ser un antic convent
dels templers del segle XIII que van aconseguir estar
exempts del pagament del Galin Reiau, tribut que
els aranesos estaven obligats a pagar. Durant l'edat mitjana també
fou un hospital on es rebia als viatgers que traspassaven el Port de la
Bonaigua.
La configuració arquitectònica de
l’església de Cap d’Aran respon a un dels cànons de l’arquitectura romànica, el
d’edifici de planta basilical de tres naus, amb volta de canó capçada per tres
absis decorats a l’exterior amb arcuacions cegues i lesenes llombardes.
Les naus, cobertes per una
encavallada de fusta recentment restaurada l’any 1984 per la Generalitat de
Catalunya, són separades per arcs formers de mig punt sostinguts per pilars
quadrats. el presbiteri és elevat i dóna entrada a una petita cripta
semicircular.
La portada de ponent és formada per
dues arquivoltes en degradació, sobre columnes i capitells esculpits. Hi ha una
portada, més senzilla, a migdia, mentre que la del nord, avui cegada, té una
delicada ornamentació. En aquest mateix mur i trobem una finestra construïda
exteriorment per un arc de mig punt adovellat extradossat amb una arquivolta
escacada;l'arc reposa sobre dues impostes que encapçalen la trobada amb dues
columnes que consten de capitell i base àtica.
L'església també té una petita
cripta a la qual s'accedeix a través d'una obertura en arc situada al bell mig
de les escales del presbiteri. Presenta un cos quadrat a l'entrada, cobert per
una volta de mig punt i un altre cos semicircular separat per un arc adovellat
a la part posterior; és aquí on es troba un absis de volta semiesfèrica (quart
d'esfera) reforçada per un nervi a manera d'arquació.
El campanar, de torre, és una
robusta construcció de planta quadrada, separada de l'església, tot i que es
conserva la base del que possiblement era el campanar original romànic segle
XII, la resta del cos de l’actual campanar fou construït en èpoques posteriors,
segle XVII. L'església, esdevinguda santuari, era el lloc de reunió anual del
Conselh Generau dera Val d'Aran.
Després de la restauració, duta a
terme l’any 2001, s’han posat de manifest les diferents etapes constructives.
De fet, s’intueixen com a mínim dos esfondraments de les voltes. Un detall que
evidencia aquesta successió de col·lapses estructurals, és el reaprofitament
continu de materials constructius, que es pot observar en alguns àmbits com les
finestres, la portalada i l’absis.
Al presbiteri es conserva el Retaule
de la Verge, realitzat l'any 1746 en fusta daurada i policromada. A l'absidiola
del costat de l'evangeli hi ha el Retaule de la Crucifixió, barroc del segle
XVIII i a l'absidiola del costat de l'epístola hi ha un retaule barroc realitzat
el 1718 en fusta policromada i daurada.
En aquesta església hi trobem dues
piques baptismals, fet força curiós, ja que no és gaire habitual, ambdues es
troben a la cripta. Pica baptismal per
immersió,és d'època preromànica sense que presenti cap element decoratiu;
posteriorment fou reutilitzada com a depòsit per les làmperes del
temple. Pica baptismal per immersió feta en pedra, de configuració prismàtica
i amb una cara esculpida en un dels extrems (sembla la cara d'un peix). La peça
roman recolzada(monolíticament) sobre un peu sense pulir. Aquesta peça esdevé
un exemple força representatiu d'ar popular aranés per la seva configuració
arcaica i simplista,característiques que també trobem en el conjunt escultòric
de les talles de fusta.
L’església de Santa Maria de Cap
d’Aran de Tredòs presenta dues característiques insòlites respecte a la resta
del patrimoni eclesiàstic de la Val d’Aran: la presència de la cripta a la part
inferior de l’altar i l’emplaçament de la torre campanar apartada del cos de
l’edifici religiós.
Per últim cal remarcar que
l’església de Cap d’Aran disposava d’unes pintures murals romàniques que
s’atribueixen al cercle del Mestre de Pedret, del tombant dels segles XI i XII;
aquestes pintures foren arrencades i portades fora d’Aran; i, actualment, la
part més important del conjunt es pot veure al museu The Cloisters de Nova
York.
Era Mare de Diu de Cap d’Aran forma
part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada