dijous, 15 de novembre del 2018

SANT JUST I SANT PASTOR DE SON. ALT ÀNEU. PALLARS SOBIRÀ

CAMINANT PEL PALLARS SOBIRÀ

Son és un poble (42 h. 2009/1393 msnm.) situat en un replà dels vessants orientals del Teso de Son, dominant la confluència de la vall de la Noguera amb la de Bonaigua. El lloc, esmentat el 839, formà part de la vall d'Àneu. Fou municipi independent fins el 1970, que, juntament amb el de Sorpe i de Gil, fou unit al de València d’Àneu, amb el nom oficial d' Alt Àneu.


L’acta de consagració de la Seu d’Urgell cita la parròquia de Sonne (Son): «Anabiensis [...] cum eius parrochias [...] sive Sonne». Aquesta població ha tingut fins a meitat del segle xx, tres esglésies romàniques. El problema és saber quina d’aquestes era el temple citat a l’acta de consagració. Per la seva continuïtat pensem que el conjunt de Sant Just i Sant Pastor seria el temple citat a la dita acta. A l’entorn de l’església de Sant Just i Sant Pastor, parròquia de Son fins l’actualitat, pensem que va existir una força de la qual n’és el testimoniatge la torre convertida en comunidor. A més aquest conjunt té el notable campanar romànic de l’església, signe inequívoc, pensem, de què es tractava d’un conjunt d’un alt valor polític i religiós.

Aquesta possible força té un domini visual complert sobre els pobles del seu entorn, molt més important que el mateix castell de València d’Àneu. Hi ha una mancomunitat de propietats de quatre pobles (Esterri, Son, Sorpe i València) que ens fa pensar en l’existència d’un alou comtal. No podem oblidar que València d’Àneu i Esterri han estat les capitals en els segles medievals i moderns de la vall d’Àneu, quedant en part postergats els pobles de Son i Sorpe per la seva situació orogràfica.

El primer esment concret de la parròquia, però, és de 1076, en què un tal Eiz Gastó i Joan Gastó fan donació d’els alous de Son donen a la Catedral de la Seu d’Urgell.

L’any 1553 es documenten disset focs, que seran cinquanta el 1595. Aquest extraordinari augment, en una trentena d’anys, ens faria dubtar del seu valor demogràfic si Pascual Madoz, a inicis del segle XiX, no ratifiqués aquesta informació quan escriví que hi havia seixanta cases i seixanta focs.  

L’església de Sant Just i Sant Pastor de Son és un edifici profusament modificat en el decurs de la seva història. Originàriament fou una construcció d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un profund arc presbiteral. En època moderna s’obriren capelles als costats de l’església i es degué refer la coberta primitiva d’embigat de fusta, substituint-la per l’actual volta de creueria.

La nau està capçada per un absis amb arcuacions i lesenes pròpies de la decoració llombarda. Està il·luminat per tres finestres de doble esqueixada fetes amb dos blocs monolítics de pedra tosca, formant un arc de mig punt.
La porta, al sud, situada sota un porxo, és d’arc de mig punt amb dovelles fins a l’inici de l’arc i no presenta cap característica remarcable. A ponent, una finestra d’esqueixada recta i arc semicircular és l’únic punt de llum original, juntament amb les finestres de l’absis.

L'element més destacat és sens dubte l'esvelt campanar quadrat de cinc pisos amb una escala interior. Exteriorment presenta un sòcol molt alt que arriba gairebé a l’alçada de la coberta de l’església, en el qual només s’obre una finestra de mig punt de doble esqueixada i dovelles fins a l’inici de l’arc. Per damunt consta de quatre nivells de finestres separats per arcuacions llombardes amb lesenes als costats. Les finestres del primer pis són d'esqueixada recta, les del segon geminades, i la resta triforades. Les columnes de les finestres estan separades per columnes de fus cilíndric llis amb capitells mensuliformes. El campanar està rematat amb una teulada de pissarra i una agulla força alta.


A l’interior podem observar-hi un retaule gòtic de Pere Espallargues del segle XV, que consta de 23 peces que representen diverses escenes: la Mare de Déu i el nen, l'Anunciació, la Visitació, la Nativitat, l'Epifania i el martiri dels Sants Just i Pastor, entre altres representacions sacres. També s'han conservat tres piques, una de baptismal semiesfèrica i decorada amb motius vegetals i un animal, i dues d'oli.

A l'exterior, a més del porxo davant la portalada, i ha un molt interessant comunidor de planta de ferradura amb un bonic penell de ferro forjat que representa un pastoret.

La restauració es va executar entre el període comprés de juliol 2014 a febrer 2015. Va abordar determinats aspectes de l’exterior i tot l’interior. A l’exterior, el drenatge de la zona de la capçalera; el repàs de coberta i el repàs dels rejuntats de carreus de les façanes nord-est i nord. A l’interior, es va dur a terme el reforç estructural del cor; la rehabilitació dels paraments verticals i sostres de la nau i capelles, amb sanejament, neteja, consolidació i pintat a la calç; la restauració dels paviments de fusta de la nau i del cor, de còdols de l’absis i de pedra de les capelles laterals; les noves instal·lacions i nova il·luminació; la restauració dels elements de mobiliari existent i objectes diversos ubicats a les capelles; el nou altar i ambó; la conservació i restauració de les pintures murals dels dos arcs triomfals de l’absis i de les pintures murals del cor i laterals de l’absis descobertes i la restauració de les 6 piques de pedra.

Sant Just i Sant Pastor de Son és una església romànica que l’any 1998 va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada