La nostra recerca d’esglésies té majoritàriament
la dificultat de no poder conèixer el seu interior. En aquesta ocasió la visita
era programada i realitzada per Catalonia Sacra. Van poder accedir a l’interior
de l’església de Santa Maria de Rocafort.
El sarcòfag pertany a Pere de Sitjar, senyor del castell de Rocafort. Actualment de la fortalesa només resta algun tros de mur. El sepulcre reposa en una fornícula gòtica sobre dues mènsules antropomòrfiques. La de l'esquerra presenta, en la seva part inferior, un llibre obert amb la següent inscripció: "Aquest document és del honrat en P. De Cigiag, senyor de Roquefort, a qui perdó Deu. Amen. Di(guem) Pater Nostrer". En aquesta mateixa mènsula hi figura l'escut del casal de Rocafort.
En la
part frontal del sepulcre hi ha representats sis personatges en relleu, el
mateix Pere de Sitjar, la seva esposa i les dues filles del matrimoni. Son flanquejats
per la Mare de Déu, a l’esquerra, a qui preguen agenollats. A la part dreta hi
ha la figura d’un sant. Segurament Sant Vicenç que té la funció de
presentar-los a Maria. L’església del castell estava sota l’advocació d’aquest
sant.
Damunt la
tapa del sarcòfag es troba la figura jacent del difunt, que fou l'últim senyor
laic de Rocafort. Al no haver descendència masculina la senyora Guillemona va
fer donació del castell i el seu terme al monestir de Sant Benet de Bages.
És un sepulcre en forma d’arqueta amb estàtua jacent del personatge, Pere de Sitjar, a la tapa. Vesteix indumentària militar. Té les mans plegades damunt el pit, l’espada a la seva esquerra i un punyal a la dreta. Recolza el peus damunt un gos, com senyal de fidelitat. Trobo alguna dada que em diu lleó?
Els plecs del vestit són curiosament
concebuts apreciant-se les ones de la vestimenta. Va comentar-se l’existència d’un
timpà, a la part romànica de la Seu de Manresa, segurament de la mateixa procedència.
El sarcòfag de Pere de Sitjar és
obra de Berenguer Ferrer, picapedrer i escultor de Manresa. Li encarregà
Guillemona, vídua de Pere. Hi ha documentats diversos pagaments com les deu
lliures barcelonines rebudes el 16 d'agost de 1354 o les cent lliures que
l'escultor declara haver rebut de la vídua "a compliment i solució del
preu del sarcòfag".
El 18 de juliol de 1356, mossèn
Bernat Mateu, rector de Rocafort autoritza el trasllat de les despulles de Pere
de Sitjar des del cementiri al nou sarcòfag, emplaçat dins l'església de Sant
Vicenç del castell.
Uns cent anys després fou traslladat
a l'església parroquial de Sant Maria. Durant la Guerra Civil es portà a
la Cova de Manresa per evitar la seva destrucció. Retornà a
l'església un cop acabat el conflicte.
De
la catedràtica Francesca Español Bertrán hi ha un detallat estudi titulat : «El
escultor trecentista Berenguer Ferrer un eslabón más en la penetración del
arte francés en Cataluña».
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada