dimarts, 28 de gener del 2020

SANT BARTOMEU DE TAVASCAN. LLADORRE. PALLARS SOBIRÀ

CAMINANT PEL PALLARS SOBIRÀ

Tavascan (Tabescan) és un poble (105 h./1.116 msnm.) situat a la capçalera de la vall de Cardós, a la confluència del riu de Tavascan (que neix per la unió de diversos cursos d’aigua que es formen als circs lacustres de la zona axial pirinenca, entre el Mont-roig i el pic de Certascan, on s’obre el port de Tavascan , 2.217 m alt.) i de la Noguera de Cardós o riu de Lladorre.

Aigua avall d’aquesta confluència hi ha el pantà de Tavascan, que alimenta, a través d’un canal subterrani, la central elèctrica de Llavorsí. Aigua amunt del poble, a la dreta del riu de Lladorre, hi ha la central hidroelèctrica de Tavascan , subterrània, que aprofita l’aigua de dos salts, un del riu de Tavascan, a través d’un canal subterrani que pren l’aigua a Graus, i un altre del riu de Lladorre, a través de dos canals procedents de Montalto i dels estanys de Romedo i de Naorte. L’església parroquial és dedicada a sant Bartomeu.

L’església de Sant Bartomeu de Tavascan està situada al centre del poble, al costat nord de l'antiga església de Sant Simeó de Tavascan. Construïda al segle XVIII en un estil rústic pirinenc. És un edifici d’una llarga i única nau amb una  capçalera rectangular a l'est.  flanquejada per capelles laterals i galeries superiors balconades a la nau. La nau és dividida en quatre trams amb volta d'arestes. Té un gran  darrera.


A la façana occidental, s'obren la porta adovellada amb arc de mig punt amb el arc ressaltat en blanc. Damunt d’aquesta s’obre un òcul atrompetat, i els extrems dos pisos de petites finestres.

Al costat nord de la façana, s'aixeca la torre campanar merament funcional del 1774 d'un estil neoclàssic rústic. El primer cos és de planta rectangular. El segon que constitueix la cel·la té planta vuitavada. Està obert amb finestres d'arc de mig punt, una a cada cara alterna; hi pengen campanes. Queda coronat per una cornisa destacada i un agut xapitell octagonal amb inflexió a la base. Està cobert amb lloses matusseres de pissarra negra. L'esfera d'un rellotge es troba sota la finestra de la cara frontal. Els seus murs com tots el del temple tenen un arrebossat de color blanquinós que no presenta massa bon estat de conservació.


El retaule original del segle XVII, d’estil barroc format per més de trenta taules policromades va ser cremat durant la Guerra Civil. L’actual retaule també barroc del 1780 presidia l’altar major de l’església de Sant Pere de Llessuí fins el 1990, just abans de caure la volta de l’absis.

Sant Bartomeu de Tavascan és una església catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada