La
vila d’Esterri d’Àneu (aprox. 1000 h./957 msnm.) és situada en una gran part a
la dreta de la Noguera Pallaresa, al centre de l’àmplia plana d’Esterri, que
s’obre aigua avall de la desembocadura del riu de la Bonaigua i és la més
oberta de la vall. El nucli primitiu, segons Morelló, era el més septentrional,
proper a les elevacions en què s’alça València d’Àneu, on hi ha encara les
restes de la primitiva església romànica de Sant Pere Vell o de Can Carrera (al
Museu Nacional d’Art de Catalunya es conserva un fragment de les pintures
murals, amb la figura d’una donant que recorda la del Burgal). La població
s’engrandí vers migdia. i a l’extrem sud-oest s’alça l’església arxiprestal de
Sant Vicenç d’Esterri.
El
lloc d’Esterri (Stirri) figura en l’acta de consagració de la catedral
d’Urgell, datada el 839. El primitiu centre religiós de la Vall fou l’església
de Santa Maria d’Àneu, prop d’Escalarre. El castell de València d’Àneu
representà el centre històric de defensa. Però, el govern de la Vall d’Àneu
residia a Esterri, a la Casa de la Vall. Segons Joaquim Morelló, historiador de
la Vall, aquesta casa, emplaçada al lloc de l’actual rectoria, fou cremada al
començament del segle XVII. Desaparegué la documentació, llevat del Llibre
d’ordinacions, que conté els privilegis, usos i costums de la Vall d’Àneu.
La
jurisdicció del lloc, com la de tota la Vall, fou inicialment dels comtes de
Pallars i passà a la fi del segle XV als ducs de Cardona i marquesos de
Pallars, que la mantingueren fins a l’acabament de l’Antic Règim.
L’antiga
església parroquial de Sant Vicenç d’Esterri d’Àneu apareix documentada en
l’acta de consagració (moltes vegades utilitzada con a referència i moltes
vegades negada de la catedral de la Seu d’Urgell). L’actual edifici va ser construït el segle
XVIII per substituir-la. L'edifici
pertanyia des del 1624 abans de ser refet a un col·legi per a orfes regentat
pels agustins; en tancar-se al 1771 passa a ser parròquia de la població L’acta
de consagració de l’altar es datada l’any 1792.
Consta
d'una nau espaiosa coberta amb una volta de llunetes sobre cinc arcs torals de
mig punt i de dos passadissos amb voltes d'aresta oberts entre les capelles
laterals; al seu damunt s'hi troben unes tribunes; està capçada per un
presbiteri recte que ocupa dos dels cinc trams de
la nau. El cor amb barana de balustres de fusta descansa sobre un arc carpanell
i al damunt d'un ampli atri vidriat.
El
frontis té una portalada neoclàssica amb un portal rectangular i dues fines
columnes sobre pedestals adossades als muntants, una per banda, un entaulament
dòric, una petita fornícula amb imatge al damunt, una rosassa atrompetada a
mitja alçada i una minsa cornisa angular. Un segon portal romànic atrompetat
amb dues arquivoltes en arc de mig punt i bordó sobre senzilles impostes es
troba al mur del migdia.
Els
seus murs tenen panys de petits carreus picats matusserament i altres de
maçoneria de llosa vista de peces grisenques mig picades; al frontis hi ha un
gran pany central al voltant de la rosassa que es troba arrebossat simulant
carreus ben escairats i alineats.
El
campanar és datat de l’any 1617, és situat sobre l’ala esquerra del temple fent
angle amb el frontis. D’estil barroc i auster com la majoria dels que es veuen
en el Pallars Sobirà. Té un primer cos de planta quadrada, el seu alt segon cos
és octagonal irregular coronat per una cornisa motllurada i una agulla molt
aguda de petites lloses de pissarra negra ben tallades; fa inflexió a la base,
té una llucana oberta a la base pel cantó de migdia i un ràfec al seu dessota.
La
cel·la té finestres obertes en arc de mig punt, una a cada cara alterna, i una
motllura a l'arrencada dels arcs. Els seus murs de pedra fosca grisenca tenen
carreus petits i matussers al primer cos i una senzilla motllura a la part
alta; al segon, arrebossat i pintat d'un to blanc cremós com el de la majoria
dels campanars de la comarca, presenta una esfera horària a mitja alçada a la
cara frontal i alguna espitllera a la banda sud; cap altre element decoratiu
trenca la nuesa del seus murs. S'arriba a la cel·la mitjançant una escala del tipus
català sobre voltes arrapada als murs. Hi pengen quatre campanes, una a cada
finestra; són del 1813, del 1853, i dues mes del 1953.
La
parroquial de la capital d'Àneu disposa de campanes a tots quatre finestrals. És
l'únic campanar de la vall que ha sofert una intervenció rigorosa pel què fa a
la seva modernització amb l'electrificació de la disposició de les campanes amb
motors i la substitució del jou de fusta per jous metàl·lics.
Guarda una pica baptismal romànica amb incisions en espiga distribuïdes en bandes en tota la superfície i amb el peu amb rostres en relleu a cada angle.
Sant
Climent d’Esterri d’Àneu és l'església parroquial de la vila, així com el
centre d'una agrupació de parròquies, i està catalogada com a Bé Cultural
d’Interès Local.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada