TERRES D’OSONA Aquesta
església es troba al vessant de tramuntana de Costes Males, sobre un turó
elevat mirant vers el nord de la Plana de Vic i la vall de Santa Eulàlia de
Riuprimer.
Aquesta
església es trobava situada dins l’antic terme del castell de Sentfores. El
terme del castell de Sentfores es documenta a partir del 911, quan Melanci i la
seva muller Maçanna vengueren a Florenci i a la seva muller Riqueleva una peça
de terra, situada al comtat d’Osona, al terme del castell de Sentfores.
L’església
de Sant Martí amb les funcions parroquials es troba ja el 930, quan Feliu i la
seva muller Iquila, junt amb Todesera, vengueren a Branduí una peça de terra,
situada a la parroquia de Sant Martí, prop del vilar d’Andevert. Durant aquest
mateix any Branduí féu diverses compres de terres al mateix lloc, una de les
quals afrontava amb el riu Mèder, que passa pel terme de Sant Martí de
Sentfores.
Aquest
temple o un altre va ser substituït el 1151 per un de nou, ja que el bisbe de
Vic, Pere de Redorta, acudí a consagrar l’església de Sant Martí, bisbe i
confessor. Com a dotació li donà tot el que li cedissin els homes o ella
adquirís, li cedí els cementiris i sagrers i li subjectà les esglésies de Sant
Pere del Castell, i Santa Cecília del Pla de la Carrera, tal com tenia de temps
antic. Després de descriure minuciosament el terme, li concedí els delmes i
primícies i les oblacions dels fidels.
El
1258 a més de l’altar de sant Martí es veneraren a l’església els de sant
Nicolau i santa Maria, i el 1597 el de la Mare de Déu del Roser amb la
confraria corresponent. Abans del 1670 s’hi erigí un nou altar en honor a sant
Isidre.
El
temple del segle XII sofrí importants modificacions. El 1594 se li féu un
portal nou i es reféu la volta. Vers el 1690 l’església fou totalment
arrebossada i pintada.
L’augment
de població del barri de la Guixa féu que aquests pobladors volguessin una
església nova en el barri en comptes d’haver-se de desplaçar lluny. El 1855
s’iniciaren els tràmits, però no s’acabà de construir la part essencial de
l’església i la rectoria fins el 1878, any en el qual encara faltava acabar la
façana i el campanar; fou beneïda aquest any pel bisbe de Vic, Pere Colomer.
Arran del canvi de temple es traslladaren tots els objectes de culte de
l’església vella, que quedà sense culte. Avui dia es troba totalment abandonada
amb la volta esfondrada i sense gaires esperances de salvació.
El
conjunt de les runes de Sant Martí de Sentfores és impressionant. Les eures
cobreixen el vessant nord-est i el campanar. Exteriorment i des de baix de la
carretera sembla un conjunt sencer, però interiorment és un caos. La volta de
la nau està totalment aterrada, hi ha forats per tot arreu, amb les parets esqueixades
i desgruixades.
Inicialment
era una església d’una sola nau, capçada amb un absis semicircular i coberta
amb volta de canó. Avui, després d’unes reformes, presenta l’aspecte d’una
església d’una sola nau, amb dues capelles laterals de diferent època i absis
rectangular. La nau primitiva es va esfondrar, es varen regruixar les parets i
es va construir una nova volta de pedra de punt d’ametlla. L’absis fou retallat
per donar-li forma carrada i es varen afegir les dues capelles. Es va fer un
cor amb fusta i dos altars laterals refosos a les parets. La porta, al mur de
migjorn, és barroca tardana, però sembla que té la mateixa posició que la porta
primitiva.
A
mà dreta de l’absis hi ha una sagristia afegida que en tapa un terç i forma un
cos unitari amb la capella lateral dreta. La sagristia era coberta amb volta de
quatre punts i teulada de fusta.
Hi
ha restes d’una pica de pedra molt noble. La capella del costat era coberta amb
volta de canó i enguixada amb cornises i dibuixos del tipus gòtic molt tardà.
L’altra capella és coberta amb volta de punt d’ametlla. En aquesta capella hi
ha un armari de pedra amb la data de 1598. Sobre aquesta capella hi ha el
campanar d’un sol pis amb dues finestres a cada cara, cobert amb volta d’aresta
i teulada de lloses.
El
campanar té aparença romànica a la base, però és posterior a l’absis, ja que el
tapa; els carreus amb què ha estat construït són molt diferenciats. Dintre la
paret de tramuntana del campanar hi ha una escala de cargol, aterrada, per a
pujar-hi.
L’absis
és sobrealçat i queden restes de les primitives arcuacions llombardes. Al seu
centre hi ha una finestra tapada.
Al
Museu Episcopal de Vic es conserva una creu processional d’aram procedent de
l’església de Sant Martí de Sentfores.
Sant Martí de Sentfores, ( pràcticament unes runes) és una església amb elements
romànics i barrocs protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Recull
dades. Miquel Pujol Mur
Fons.
Catalunya Romànica
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
