A prop de casa també hi ha esglésies
romàniques interesants. Visitàvem l’edifici del monestir de Santa Maria de
Lillet propera a la població de la Pobla de Lillet i situada a poca distància
de l’església romànica i rotonda de Sant Miquel de Lillet.
A la consulta etimològica el
DCVB ens facilita aquesta definició .: segons Meyer-Lübke Noms lloc 20, del
llatí liliētum, ‘camp de lliris’. No és normal la conservació de la l- inicial
sense palatalitzar-se, però es pot explicar aquesta anomalia per la fonètica
sintàctica: usant-se sempre el nom Lillet precedit de la preposició de,
pot haver-se tractat la l com a intervocàlica i no com a inicial. Hi
ha qui opina que Lillet és grafia aglutinada de l'illet (=l'illot),
fixant-se que la població de què parlem està bastida damunt una mena d'illot
dins el Llobregat; però no és una opinió fàcilment acceptable.
Segons referències
documentals, a la Pobla de Lillet, capital de la baronia de Pinós i Mataplana,
s'establí a prop del castell (castrum liliettum) la primitiva església dedicada
a Santa Maria, Sant Pere i Sant Joan Baptista. El lloc consta documentat des del
833, any en què fou consagrada l'església.
El bisbe Sisebut d'Urgell la restaurà i consagrà a precs dels prevere Servusdei i dels habitants del lloc. El document és un dels més antics conservats a Catalunya.
L'any 901 és referenciada com
a un dels límits de l'església de Sant Jaume de Frontanyà en la seva acta de
consagració. L'església del castell degué tenir també funcions parroquials en
l'àmbit de la vall de Lillet. Durant el segle XI, al costat de l'església de
Santa Maria es reuní una comunitat de clergues i laics, els quals constituïren
una canònica, ben definida ja des del 1086, que seguia la regla dels agustins.
Aquest mateix any fou afavorida amb una carta de privilegis atorgada pel comte Guillem
de Cerdanya, qui autoritzava la construcció de cases i cel·les a la sagrera de
la comunitat mitjançant el pagament d'un cens.
La vida de la comunitat gaudí
d'una gran expansió durant els segles XII i XIII, com ho demostren les
donacions, la compra de terres per part de la comunitat i fins i tot els
préstecs que feia dita comunitat a importants prohoms de la vall. Va ser un
monestir molt important ja que va tenir béns a més del Berguedà a la Cerdanya,
el Ripollès i el Conflent.
L'església mantingué la seva
titularitat parroquial a tota la vall fins a mitjan segle XIV. L'any 1356, tot
i que mantingué aquesta titularitat, va perdre una part dels seus feligresos i
dominis eclesiàstics en esdevenir parròquia l'església de Sant Antoni,
construïda dins del recinte murallat i urbà de la nova vil·la de La Pobla de
Lillet. D'aquesta manera començà, al segle XIV la seva decadència, que
tanmateix no afectà la comunitat del monestir, la qual efectuà noves reformes,
ja de caràcter gòtic, a l'església i la consagrà novament el 1397. 
Al segle XV patí els efectes
d'uns forts terratrèmols que afectaren tota la zona, la qual cosa motivà que el
1573 es realitzessin reformes amb una nova consagració del temple. La comunitat
s'extingí, com totes les altres per la butlla papal de Climent VIII.
El 1592 es va secularitzar i
passà a convertir-se el paborde en rector i els canonges esdevingueren preveres
seculars. El rector de Santa Maria de Lillet conservaria el títol de paborde
fins al segle XIX.
Durant el segle XVIII l'interior de l'església patí una forta transformació de caràcter barroc. Fins a finals del segle XIX fou la parròquia titular de la vall de Lillet. Tanmateix, el monestir anà perdent la seva importància i l'abandó anà guanyant terreny. El 1936, durant la Guerra Civil va ser incendiat, la qual cosa ocasionà l'abandonament definitiu.
La canònica de Santa Maria de
Lillet es troba a uns dos quilòmetres cap a la part de llevant del nucli de La
Pobla de Lillet i formen un conjunt de restes consolidades de les que la part
més ben conservada és el temple. L'església actual, obra romànica del segle XI,
malgrat les transformacions posteriors, està situada al cantó de tramuntana del
conjunt monàstic.
És de planta de creu llatina,
d'una sola nau, amb un ampli transsepte capçat a llevant per tres absis
semicirculars dels quals només en resten dos, el central i el de migjorn. La
nau i el transsepte tenien volta de canó, a la nau reforçada amb arcs torals i,
a l'encreuament, possiblement hi havia una cúpula transformada en cimbori a
l'exterior. Aquestes cobertes van desaparèixer amb els terratrèmols del segle
XV.
Fruit de la remodelació del
segle XVIII s'alça damunt del creuer una cúpula de rajola. La cúpula estava
decorada i sostinguda mitjançant petxines que es recolzaven sobre pilars
decorats amb semi-columnes cilíndriques adossades i coronades per capitells
corintis. De la mateixa època, als peus de l'església i damunt l'entrada
primitiva es va disposar el cor; sota el qual es trobaven les piques
baptismals.
L'accés primitiu es trobava a
la façana de ponent i era una porta senzilla. Més tard, ja en època gòtica,
aquest l'accés s'efectuà a través d'un portal situat en el braç nord del
transsepte. Està format per tres arquivoltes apuntades sobre impostes amb
decoració de palmetes i bandes florals. A la part inferior s'observen uns
relleus que representen figures humanes de mig cos amb expressió hieràtica.
A la façana de ponent conviuen
elements de diverses èpoques. El portal primitiu fou substituït per un altre
carrat de motllura simple, rematat per un frontó sobre una làpida amb
inscripcions. Damunt hi ha un petit rosetó. El conjunt és d'època barroca però
el parament conserva arcuacions cegues de tipus llombard.
El claustre del segle XV, es
troba al costat de migjorn de l'església, envoltat per les dependències
monacals. És de planta quadrada i de dos pisos. La planta baixa està formada
per quatre galeries amb quatre arcades cadascuna, d'arc de mig punt i
adovellades, sostingudes per massissos pilars de secció quadrada, sense
capitells ni cap decoració escultòrica, els quals descansen sobre un petit mur.
El pis superior presenta escasses i petites obertures d'arc de mig punt que no
corresponen amb les del pis inferior. Les ales són d'amplada diversa i de
límits no sempre paral·lels. A les façanes est, oest i sud hi ha uns arcs de
mig punt que es perllonguen enllaçant el
claustre amb la resta de les dependències.
Les dependències monacals
formen un conjunt d'estances rectangulars, disposades al voltant de les
galeries del claustre. En les restes dels seus murs s'aprecien nombroses
portes, arcades i finestres a diferents nivells. Els cossos de llevant i de
migdia semblen els més antics per la presència "d'opus spicatum" en
els seus murs i també per presentar un aparell molt gruixut amb finestres d'arc
de mig punt i espitlleres.
En la rehabilitació s'ha optat
per erigir una gran passarel·la metàl·lica elevada que travessa el conjunt de
les edificacions de les dependències que han perdut la coberta i permet la
contemplació aèria de la construcció.
A la parròquia de Santa Maria de la Pobla de
Lillet hi ha la majestat provinent de la
canònica. És una gran talla de fusta policromada, gairebé de mida natural (145
cm d’alçada), que data del segle XII.
Santa Maria de Lillet és un antic cenobi declarat Bé Cultural d'Interès
Nacional.
Text i recull Dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
