El
castell d’Évol és situat damunt un contrafort del mont Coronat,en un
promontori, al vessant de la vall del mateix nom, damunt del poble i de la
confluència del riu d’Évol i la riera de Riell.
El lloc i la villa d’Évol són esmentats des de mitjan segle X (Evol, 950;villa Evolo, 957). Depenia, a la primera meitat del segle X, del vescomte de Conflent Unifred (913-946), fill de Guifré, sota l’autoritat dels comtes de Cerdanya. El comte sunifred II confiscà a Unifred aquest domini, a causa de la infidelitat del vescomte i el donà, l’any 957, al monestir de Santa Maria de Ripoll, fundat a la darreria del segle precedent pel seu avi Guifré el Pilós. Poc després el domini seria restituït al descendents d’Unifred. L’any 1003 Bernat, nét d’Unifred, llegà un alou al monestir de Sant Pere de Camprodon.
Per
successió hereditària, Évol passa del vescomtes de Conflent als vescomtes de
Cerdanya. i d’aquests als vescomtes de Castellbó, els quals l’infeudaren,
mitjan del segle XII, a Bernat de Llo ( o Alió). Atestat com a senyor d’Évol el
1163, esdevingué senyor de So per casament. El 1182 retia homenatge a Alfons I,
comte de Barcelona i rei d’Aragó, pel castell de So.
El
seu fill segon i successor, Bernat III de Llo, casat el 1236 amb Esclarmonda de
Foix, germana de Roger Bernat II de Foix, seria condemnat per catarisme i
cremat viu a Perpinyà l’any 1258. Els seus béns foren confiscats, però seien
restituïts l’any següent al seu fill Guillem I de So per Jaume I el Conqueridor
a precs de Roger Bernat II. Guillem I, titular de diverses senyories al
Conflent i a la Cerdanya, va contraure matrimoni amb Gueraua de Cortsaví. El
seu fill Bernat I de So bescanviaria la baronia de Cortsaví i altres locs del
Vallespir per les senyories de Mlliars i de Calce , al Rosselló, amb el rei de
Mallorca Jaume III, el qual creà a favor seu el vescomtat d’Évol.
El
primer vescomte d’Évol fou el tronc d’una llarga dinastia vescomtal, la qual
duraria fins a la fi de l’antic règim. Tots el títols , entre molts altres,
passats per la via hereditària al ducs d’Híxar a la fi del segle XVII, i d’aquests
als comtes d’Aranda, són avui detinguts pels ducs d’Alba.
Malgrat les nombroses referencies al terme i als senyors d’Évol, el primer esment documentat del castell és de l’any 1260. El castell fou probablement reconstruït en el moment de la creació del vescomtat (1335).És probable que el castell fos desmantellat posteriorment el darrer terç del segle XVII, per ordre del ministre Louvois i el mariscal Vauban. A Évol s’acontentaren en fer volar la muralla meridional amb les seves dues torres d’angle, com també la torrassa primitiva.
Les
ruïnes del castell d’Évol, en mans privades foren comparades pel municipi d’Oleta
el 1990. S’ha constituït una associació per la restauració del patrimoni
cultural i la salvaguarda del patrimoni d’Évol, lligada amb el municipi
d’Oleta.
El
castell té la forma d’un quadrilàter amb una torre rodona a cada angle i un
altre també rodona enmig del mur nord. El bastiments de les habitacions
ocupaven tota la llargada del mur oest i comprenia tres les comunicades: Al sud
una sala(possiblement el cos de guàrdia), una de meés gran i seguidament una de
més petita amb els vestigis d’una xemeneia (probablement la cuina).
Les
muralles est i oest tenen una poterna. L’entrada principal en la molt notable
torre del mur nord-est és elevada. Situada a uns 8 m. del nivell del terra interior.
A
l’oest es troba una terrassa exterior anomenada la Miranda d’on hi ha un bona
vista panoràmica de la vall. Existeix un pis superior al nivell del camí de
ronda.
Évol,
ben bé, mereix una segona visita.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada