divendres, 26 de febrer de 2016

CASTELL D’ÉVOL. CONFLENT.

PETJADES PER LA CATALUNYA NORD. 

El castell d’Évol és situat damunt un contrafort del mont Coronat,en un promontori, al vessant de la vall del mateix nom, damunt del poble i de la confluència del riu d’Évol i la riera de Riell.
 

El lloc i la villa d’Évol són esmentats des de mitjan segle X (Evol, 950;villa Evolo, 957). Depenia, a la primera meitat del segle X, del vescomte de Conflent Unifred (913-946), fill de Guifré, sota l’autoritat dels comtes de Cerdanya. El comte sunifred II confiscà a Unifred aquest domini, a causa de la infidelitat del vescomte i el donà, l’any 957, al monestir de Santa Maria de Ripoll, fundat a la darreria del segle precedent pel seu avi Guifré el Pilós. Poc després el domini seria restituït al descendents d’Unifred. L’any 1003 Bernat, nét d’Unifred, llegà un alou al monestir de Sant Pere de Camprodon. 

Per successió hereditària, Évol passa del vescomtes de Conflent als vescomtes de Cerdanya. i d’aquests als vescomtes de Castellbó, els quals l’infeudaren, mitjan del segle XII, a Bernat de Llo ( o Alió). Atestat com a senyor d’Évol el 1163, esdevingué senyor de So per casament. El 1182 retia homenatge a Alfons I, comte de Barcelona i rei d’Aragó, pel castell de So.

El seu fill segon i successor, Bernat III de Llo, casat el 1236 amb Esclarmonda de Foix, germana de Roger Bernat II de Foix, seria condemnat per catarisme i cremat viu a Perpinyà l’any 1258. Els seus béns foren confiscats, però seien restituïts l’any següent al seu fill Guillem I de So per Jaume I el Conqueridor a precs de Roger Bernat II. Guillem I, titular de diverses senyories al Conflent i a la Cerdanya, va contraure matrimoni amb Gueraua de Cortsaví. El seu fill Bernat I de So bescanviaria la baronia de Cortsaví i altres locs del Vallespir per les senyories de Mlliars i de Calce , al Rosselló, amb el rei de Mallorca Jaume III, el qual creà a favor seu el vescomtat d’Évol.  

El primer vescomte d’Évol fou el tronc d’una llarga dinastia vescomtal, la qual duraria fins a la fi de l’antic règim. Tots el títols , entre molts altres, passats per la via hereditària al ducs d’Híxar a la fi del segle XVII, i d’aquests als comtes d’Aranda, són avui detinguts pels ducs d’Alba.
 

Malgrat les nombroses referencies al terme i als senyors d’Évol, el primer esment documentat del castell és de l’any 1260. El castell  fou probablement reconstruït en el moment de la creació del vescomtat (1335).És probable que el castell fos desmantellat posteriorment el darrer terç del segle XVII, per ordre del ministre Louvois i el mariscal Vauban. A Évol s’acontentaren en fer volar la muralla meridional amb les seves dues torres d’angle, com també la torrassa primitiva.  

Les ruïnes del castell d’Évol, en mans privades foren comparades pel municipi d’Oleta el 1990. S’ha constituït una associació per la restauració del patrimoni cultural i la salvaguarda del patrimoni d’Évol, lligada amb el municipi d’Oleta. 

El castell té la forma d’un quadrilàter amb una torre rodona a cada angle i un altre també rodona enmig del mur nord. El bastiments de les habitacions ocupaven tota la llargada del mur oest i comprenia tres les comunicades: Al sud una sala(possiblement el cos de guàrdia), una de meés gran i seguidament una de més petita amb els vestigis d’una xemeneia (probablement la cuina). 

Les muralles est i oest tenen una poterna. L’entrada principal en la molt notable torre del mur nord-est és elevada. Situada a uns 8 m. del nivell del  terra interior. 

A l’oest es troba una terrassa exterior anomenada la Miranda d’on hi ha un bona vista panoràmica de la vall. Existeix un pis superior al nivell del camí de ronda.  

Évol, ben bé, mereix una segona visita. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada