Com
sempre quan sortim a fer una ruta per conèixer el nostre país en entrar a un
poble sempre busquem l’església. Vam arribar al poble de Joncet i el nostre
camí va portar-nos a la part inferior del poble, a la zona propera al riu. Allà
va veure una petita capella amb bona aparença i li vam fer les oportunes
fotografies.
Pot
ser o no romànica; ho ignoro i tampoc he trobat dades que ho confirmin. Generalment trobo poques dades del territori
francès, almenys per on acostumo a buscar, però la capella és bonica.
Consultada Catalunya Romànica no surt relacionada amb anterioritat a l’any
1300.
Joncet
és un llogaret del municipi de Serdinyà,
a l’esquerra de la Tet, entre la Bastida d’Oleta i el cap del municipi.
La
consulta etimològica al DCBV ens dóna aquesta definició.: del llatí iuncētum, ‘joncar’. I per
ampliar la definició etimològica però aquesta vegada en el mateix sentit:
Joncet, el nom que es refereix a aquesta pedania francès i en català, ve del
llatí juncea designació d'un aiguamoll en el qual creixen els joncs o
plantes similars, als quals s'uneix el sufix- etum.
La primera font escrita, en 1011,
esmenta Vuincedo, forma equivocada per Iuncedo. Juncet,
amb una o apareix en 1264 .
El
poble de Joncet es
compon de dos llogarets: Le Bac (de ombra ) i el Solà. El Solà és, com el seu nom indica, la
part més assolellada i més poblada. Està
situat a la riba esquerra del riu Tet i està travessat per la carretera 116,
antiga Via Confluentana. El Solà,
marge dreta, menys exposada al sol i menys poblada, està travessat per la línia
del ferrocarril del tren groc (línia de Cerdanya) i té una estació, una central
elèctrica i una església.
L’església
és un d’una nau quadrangular amb l’absis pla. en la part alta d’aquesta façana
s’obre una finestra rectangular. Una carretera i la part posterior de
l’església són a tocar.
La
porta és adovellada i damunt hi ha una fornícula amb un Sant. Un tros més amunt
hi ha un ull de bou. En la part superior de la façana hi ha un campanar
d’espadanya de dues obertures, bastant generós per la mida de la construcció.
Al
seu costat un edifici construït a partir del mur que ben bé podria ser una
sagristia. Aquesta petita capella té bona aparença, s’hi noten les senyals
d’haver estat sobre aixecada i restaurada. La coberta és de llicorella.
Una
dada trobada ens diu que : A l’església hi ha una interessant pica d’aigua
beneita.
Pel
rètol de la plaça que porta el nom de Sant Joan (St. Jean, en francès) suposo
que l’església és sota aquesta advocació.
Si
les meves suposicions són errònies i alguna persona pot aportar dades més
reals, amb molt gust modificaré aquesta ressenya.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada