dilluns, 29 de febrer del 2016

SANT ANDREU D’OLETA. CONFLENT. CATALUNYA NORD

PETJADES PEL CONFLENT 

En el nostre periple per terres del Conflent arribàvem al poble d’Oleta Actualment el seu nom oficial en francès és Olette. Segons les notícies llegides de diferents diaris, amb una gran pugna per aconseguir que la carretera deixi de travessar el poble. Vista la seva estretor en el seu pas per la població crec que els seus habitants mereixen aquesta solució per la que lluiten durant molts anys.

A la nostre consulta etimològica el diccionari Alcover-Moll dóna aquesta definició.: probablement del llatí ilĭcēta, ‘alzinar’. 

El poble és situat  a l'esquerra del riu Tet, a la confluència amb els rius d’Évol i de Cabrils. És un dels pobles més vitals en aquesta zona de la comarca. Disposa d'una estació ferroviària del Tren Groc. 

Sant Andreu d’Oleta (abans Santa Maria). El lloc d’Oleta es esmentat per primera vegada l’any 875 en el cartulari de Sant Andreu d’Eixalada. Baró, aleshores abat d’aquell monestir, hi adquirí el 878 un molí, el qual passaria després a Cuixà. Als segles medievals Oleta era només una dependència del territori i la parròquia d’Évol. 

L’església de Santa Maria d’Oleta és esmentada des de l’any 1069, en que apareix com a afrontació de llevant del terme d’Aiguatèbia. Fou al segle XII seti d’una pabordia de canonges augustinians que depenia del priorat de Santa Maria de Cornellà de Conflent. 

Després de la secularització de les canòniques augustianes el 1592, el comú d’Oleta adquirí l’església de Santa Maria, la qual engrandida i reconstruïda esdevingué des del 1595 la nova església del poble, d’araen endavant dedicada a Sant Andreu (titular de la primitiva parròquia d’Évol, que perde definitivament aquesta categoria el 1603 a favor d’Oleta)  

La prosperitat creixent que adquirí el lloc d’Oleta durant l’edat mitjana s’explica per la seva situació geogràfica  al peu de la via Confluentana. 

Oleta esdevingué dipòsit de les fargues de la comarca, centre de molineria, de tragí, d’hostals, de fusteria i de teixits de llana i de fil, sobretot a partir del segle XVI. 

Aquest creixement es féu en detriment del poble d’Évol. 

No he trobat cap dada de l’actual església que forma conjunt amb un col·legi. Però si incloem les fotografies fetes. Destaca el gran campanar.

La via Confluentana en el seu moment va ser motiu de prosperitat ara amb el nous vehicles causa de disputa. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada