En
el nostre periple per terres del Conflent arribàvem al poble d’Oleta Actualment
el seu nom oficial en francès és Olette. Segons les notícies llegides de
diferents diaris, amb una gran pugna per aconseguir que la carretera deixi de
travessar el poble. Vista la seva estretor en el seu pas per la població crec
que els seus habitants mereixen aquesta solució per la que lluiten durant molts
anys.
A la
nostre consulta etimològica el diccionari Alcover-Moll dóna aquesta definició.:
probablement del llatí ilĭcēta, ‘alzinar’.
El
poble és situat a l'esquerra del riu Tet, a la confluència amb
els rius d’Évol i de Cabrils. És un dels pobles més vitals en aquesta zona de
la comarca. Disposa d'una estació ferroviària del Tren Groc.
Sant
Andreu d’Oleta (abans Santa Maria). El lloc d’Oleta es esmentat per primera
vegada l’any 875 en el cartulari de Sant Andreu d’Eixalada. Baró, aleshores
abat d’aquell monestir, hi adquirí el 878 un molí, el qual passaria després a
Cuixà. Als segles medievals Oleta era només una dependència del territori i la
parròquia d’Évol.
L’església
de Santa Maria d’Oleta és esmentada des de l’any 1069, en que apareix com a
afrontació de llevant del terme d’Aiguatèbia. Fou al segle XII seti d’una
pabordia de canonges augustinians que depenia del priorat de Santa Maria de
Cornellà de Conflent.
Després
de la secularització de les canòniques augustianes el 1592, el comú d’Oleta
adquirí l’església de Santa Maria, la qual engrandida i reconstruïda esdevingué
des del 1595 la nova església del poble, d’araen endavant dedicada a Sant
Andreu (titular de la primitiva parròquia d’Évol, que perde definitivament
aquesta categoria el 1603 a favor d’Oleta)
La
prosperitat creixent que adquirí el lloc d’Oleta durant l’edat mitjana
s’explica per la seva situació geogràfica
al peu de la via Confluentana.
Oleta
esdevingué dipòsit de les fargues de la comarca, centre de molineria, de tragí,
d’hostals, de fusteria i de teixits de llana i de fil, sobretot a partir del
segle XVI.
Aquest
creixement es féu en detriment del poble d’Évol.
No
he trobat cap dada de l’actual església que forma conjunt amb un col·legi. Però
si incloem les fotografies fetes. Destaca el gran campanar.
La
via Confluentana en el seu moment va
ser motiu de prosperitat ara amb el nous vehicles causa de disputa.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada