El comunidor o conjurador.
En
la nostra visita a Sant Andreu d’Évol em sorprenien uns arcs solitaris que
formaven una especies de terrassa. Enmig havia un rètol que ens donava raó que
representaven. Un comunidor o potser més apropiat com deia la informació: un
conjurador.
Com
és un element que m’agrada destacar barreja de religió i bruixeria he publicat
aquesta breu crònica.
La
definició que ens dóna Enciclopèdia Catalana és.: Petita edificació en forma de
porxo obert a tots quatre vents, coberta i situada prop de l'església, on
s'aixoplugava el sacerdot que comunia les tempestats i les pedregades.
I
traduint del francès el rètol ens oferia aquesta explicació.
Aquestes
dues arcades situats a l’esquerra de la
porta d’entrada de l’església de Sant Andreu són els vestigis d’una construcció
coberta originalment.
El
conjurador és el lloc on el sacerdot en cas de perill beneïa les terres per
conjurar el mal temps, els llamps, les pedregades i les tempestes.
Davant nostre s’oferia un idíl·lic panorama de camps, boscos i també les cases de pedra i teulades de pissarra d’un dels pobles més bonics de França.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada