Su
és un poble (57 h./721 msnm.) situat a la capçalera de la riera de Matamargó. Té
un nucli de poblament agrupat. Antigament formava un comú independent
fins que a mitjan segle XIX s'integrà al terme de Riner.
El lloc de Su (“Suvo”) és documentat a partir
de l’any 1053, mentre l’església ho és des del 1055, quan Dalmau, senyor del
castell de Riner, la seva muller Elisava i llur fill Hug, donaren a Guifré i a
la seva muller Ermengarda un alou situat al terme del castell de Riner, al lloc
de Su
Possiblement aquesta església fou donada a la
canònica de Solsona l’any 1123, quan Ponç Hug de Riner-Cervera, amb la seva
muller Beatriu, donà a Santa Maria de Solsona l’església de Sant Martí de Riner
amb totes les altres esglésies del terme, llevat de la de Santa Susanna, que havia donat a
Santa Maria de Castellfollit. Donació ratificada l'any 1192
No
sembla que l’església de Su tingués funcions parroquials en aquell moment, ja
que aquesta església no consta en cap de les confirmacions de béns que els
bisbes i els papes feren a Santa Maria de Solsona, i en canvi figura en una
llista d’esglésies de la canònica de Solsona del final del segle XIII. És
possible que en aquella època ja fos parròquia, ja que l’any 1313 fou visitada
pels delegats arquebisbals i figura a les llistes de parròquies que tributaven
per la dècima papal.
L’actual església de Su està edificada damunt la
primitiva possiblement romànica o almenys medieval. És una església d'estil neoclassicista de grans dimensions.
És d'una sola nau amb dues naus laterals adossades posteriorment. La
nau central queda coberta amb una volta de canó, les laterals amb voltes
d'aresta; la seva capçalera és recta. Un cor als peus descansa sobre un arc
carpanell. El tipus de construcció és a base de pedres més o menys regulars en
filades.
La façana és senzilla, amb una porta rectangular,
flanquejada per semi-columnes que aguanten un petit entaulament amb un
frontó triangular amb un petit pinacle de bola al vèrtex superior. Més amunt hi
ha una rosassa motllurada a mitja alçada i per coronament una cornisa angular.
Campanar de torre de gran alçada d'inspiració neoclàssica.
Té planta quadrada; un segon cos té els caires aixamfranats i queda coronat per
una cornisa motllurada amb gàrgoles als xamfrans i un terrat amb balustrada i
pinacles sobre els pilars dels angles; al seu damunt s'aixequen quatre fins
arcs apuntats units al centre amb un pinacle al cim. La cel·la està oberta amb
quatre finestres d'arc de mig punt, una a cada cara; hi pengen campanes; té una
motllura al dessota, una altra separa els dos cossos. Els seus murs són de
carreus ben escairats i alineats de pedra marronosa.
Guarda unes làpides sepulcrals al terra de la nau i
un retaule neoclàssic. S'han trobat tres arcosolis o cavitats dins dels murs.
Santa Maria de Su és una església que forma part de l'Inventari
del Patrimoni Arquitectònic Català. A tocar de l'església hi trobem la Rectoria
de Su que també forma part de l'Inventari de Patrimoni Català.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
