Freixenet
és un poble (98 h. 2009/680 msnm.) constituït
per un petit nucli de cases agrupades al voltant de l’església i algunes masies
disperses. Apareix
documentat l’any 1.058 en un testament de Berenguer de Freixenet. El senyoriu
de Freixenet havia estat de la família de Pinós. Ramon de Pinós el va
vendre l'any 1408 a Sant Vicenç de Cardona.
Sant
Cristòfol de Freixenet és una església d’estil neoclàssic rural de nau
rectangular orientada a l’est. Hi ha una petita construcció adossada a la cara
sud, per tal d’obrir una capella a l’interior de la nau.
La
portada, de composició classicista és situada a la cara sud, és amb llinda i
està flanquejada per dues pilastres motllurades que sustenten un entaulament
amb frontó triangular. En la part central del timpà hi ha una fornícula apetxinada
amb la figura del patró Sant Cristòfol i al damunt un petit rosetó. Corona la
façana un campanar de espadanya de dos ulls. La porta té la data de 1698.
Al
davant de l'església hi ha tres esgraons de pedra picada. El parament és
de carreus tallats i col·locat en filades.
Al
costat de l'església hi ha la rectoria, construïda l'any 1866.
En
el seu interior s’hi conserven dos interessants exemples de la retaulística
catalana dels segles XVII i XVIII: El retaule major és obra del fuster Isidre
Clusa i de l’escultor Agustí Claramunt, que el emprengueren associats i és
datat entre 1663 i 1675.
El
retaule del Roser, situat en una capella lateral oberta a principis del segle
XVIII, fou esculpit per Pere Casassas, una de les figures amb més entitat de la
retaulística catalana del moment, natural de Sant Julià de Vilatorta (Osona) i
format al taller vigatà de Pau Costa. El retaule li fou encarregat el 5 d’agost
del 1715 a Berga, on se’l sap actiu les quatre primeres dècades del Set-cents.
Sant Cristòfol de Freixenet és una església que forma part
de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia
: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada