El
poble de La Molsosa (63
h.2008/665,5 msnm.) es troba situat al Pla de la Molsosa. Just a la capçalera
de la Rasa dels Plans, que més endavant esdevindrà el Llobregós. El
poble es va formar a redós del Castell de la Molsosa i de l'antiga
parròquia de Santa Maria.
La Molsosa és
un municipi de la comarca del Solsonès. Rep el nom del
nucli de població homònim dels tres que hi ha al municipi. Fins
al 1990 pertanyia a la comarca de l'Anoia.
El
terme de la Molsosa fou des del seu origen un domini de la casa vescomtal de
Cardona. El lloc surt documentat el 1018 i de nou el 1021, quan foren donades a
l’església canonical de Sant Vicenç de Cardona terres situades a Prades, del
terme de la Molsosa, en sufragi de l’ànima del fill dels vescomtes Ramon i
Engúncia, de nom Isovard, que morí lluitant a la Molsosa, segurament en una
brega contra els moros. Els mateixos vescomtes uniren l’església de Santa Maria
de la Molsosa com a dotació del monestir canonical de Cardona.
El
terme tenia com a centre jurisdiccional el castell de la Molsosa, ara
desaparegut, les restes del qual, però, s’endevinen prop de l’església vella de
la Molsosa o església del Collet, dalt d’un puig de 846 m. El castell fou
sempre del domini dels vescomtes, però aquests al pas dels segles XI al XII hi
tenien per castlans els Òdena i després altres cavallers. El rei Jaume I el
1265 va demanar la potestat d’aquest castell al vescomte i de nou surt esmentat
el 1375 en la creació del comtat de Cardona i en altres documents anteriors i
posteriors. La Molsosa, amb Prades i Enfesta, formava part de l’administració
cardonina de la batllia de Torà. S'erigí en municipi al principi del segle XIX
i aquest englobà l’enclavament d’Enfesta
El
1925, per l’estat en que es trobava l’antiga parròquia i el difícil accés, es
decidí construir una església nova a la solana de la Passada, prop del lloc on
el 1920 es construïren les escoles municipals i la casa del comú. Amb
l’aportació popular es féu nova església parroquial de Santa Maria de la
Molsosa amb una rectoria annexa de línies neoromàniques. El seu principal
promotor fou Mossèn Ramon Puigpelat, fill de La Molsosa i, ecònom del Carme de
Barcelona, el qual va encarregar el projecte de l'obra al reconegut arquitecte Enric Sagnier, autor entre
altres coses del temple del Tibidabo de Barcelona.
El
culte fou traslladat a l’església nova, i cap al 1930 se'n tragueren els
retaules i els ornaments de l’antiga romànica.
Santa
Maria de la Molsosa és una església de planta rectangular
i campanar de torre, de planta quadrada. A la façana de ponent hi ha
el portal d'entrada, precedit d'un pòrtic amb tres arcs de mig
punt. Al mur de migdia hi ha adossat l'edifici de la rectoria i
altres dependències auxiliars. Tant el campanar com el pòrtic d'entrada, van
ser construïts uns anys més tard que la resta de l'església, concretament l'any
1952.
El
repertori arquitectònic, ornamental i figuratiu que exhibeixen els retaules ens
situa al segle XVII. El més antic és el major, dedicat a l’Assumpta, datat de
1647. Els altres dos, ubicats en capelles laterals, s’haurien de datar a partir
dels anys seixanta del mil sis-cents, dècada a partir de la qual l’ús de la
columna salomònica començarà a ser comú al Principat.
El
retaule major s’ha atribuït a Joan Grau, un escultor d’origen tarragoní que
s’instal·là a Manresa cap al 1629. El de la capella lateral del cantó sud,
dedicat a sant Isidre, ha de ser obra de Josep Generes, un escultor bagenc
contemporani de Joan Grau. Del tercer retaule, situat a la capella de
tramuntana i dedicat a la Mare de Déu del Roser, se’n desconeix l’autor, però
també ha de ser d’àmbit bagenc. Va perdre les figures originals però els
relleus l’acosten a la mà del mateix Josep Generes.
Santa Maria de la Molsosa és una església inclosa a
l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada