dimarts, 3 de març del 2020

SANTA MARIA DE SU. RINER. SOLSONÈS.

TERRES DEL SOLSONÈS

Su és un poble (57 h./721 msnm.) situat a la capçalera de la riera de Matamargó. Té un nucli de poblament agrupat. Antigament formava un comú independent fins que a mitjan segle XIX s'integrà al terme de Riner.

El lloc de Su (“Suvo”) és documentat a partir de l’any 1053, mentre l’església ho és des del 1055, quan Dalmau, senyor del castell de Riner, la seva muller Elisava i llur fill Hug, donaren a Guifré i a la seva muller Ermengarda un alou situat al terme del castell de Riner, al lloc de Su

Possiblement aquesta església fou donada a la canònica de Solsona l’any 1123, quan Ponç Hug de Riner-Cervera, amb la seva muller Beatriu, donà a Santa Maria de Solsona l’església de Sant Martí de Riner amb totes les altres esglésies del terme, llevat de la de Santa Susanna, que havia donat a Santa Maria de Castellfollit. Donació ratificada l'any 1192

No sembla que l’església de Su tingués funcions parroquials en aquell moment, ja que aquesta església no consta en cap de les confirmacions de béns que els bisbes i els papes feren a Santa Maria de Solsona, i en canvi figura en una llista d’esglésies de la canònica de Solsona del final del segle XIII. És possible que en aquella època ja fos parròquia, ja que l’any 1313 fou visitada pels delegats arquebisbals i figura a les llistes de parròquies que tributaven per la dècima papal.

L’actual església de Su està edificada damunt la primitiva possiblement romànica o almenys medieval. És una església d'estil neoclassicista de grans dimensions. És d'una sola nau amb dues naus laterals adossades posteriorment. La nau central queda coberta amb una volta de canó, les laterals amb voltes d'aresta; la seva capçalera és recta. Un cor als peus descansa sobre un arc carpanell. El tipus de construcció és a base de pedres més o menys regulars en filades.

La façana és senzilla, amb una porta rectangular, flanquejada per semi-columnes que aguanten un petit entaulament amb un frontó triangular amb un petit pinacle de bola al vèrtex superior. Més amunt hi ha una rosassa motllurada a mitja alçada i per coronament una cornisa angular.

Campanar de torre de gran alçada d'inspiració neoclàssica. Té planta quadrada; un segon cos té els caires aixamfranats i queda coronat per una cornisa motllurada amb gàrgoles als xamfrans i un terrat amb balustrada i pinacles sobre els pilars dels angles; al seu damunt s'aixequen quatre fins arcs apuntats units al centre amb un pinacle al cim. La cel·la està oberta amb quatre finestres d'arc de mig punt, una a cada cara; hi pengen campanes; té una motllura al dessota, una altra separa els dos cossos. Els seus murs són de carreus ben escairats i alineats de pedra marronosa.

Guarda unes làpides sepulcrals al terra de la nau i un retaule neoclàssic. S'han trobat tres arcosolis o cavitats dins dels murs.

Santa Maria de Su és una església  que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català. A tocar de l'església hi trobem la Rectoria de Su que també forma part de l'Inventari de Patrimoni Català.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada