Centre
de devoció comarcal s'alça a més de 904 msnm., dominant una magnífica
panoràmica que arriba des del Pirineu, a Collsacabra i al Montseny.
Situada
dins l’antic terme del castell de Pinós. Anteriorment havia una ermita romànica
sota l’advocació de la Mare de Déu de l’Alba, fins que es convertí en un
important santuari marià. Les primeres notícies de l’església són de l’any
1285, quan Berenguer de Pinós, resident a Manresa, féu testament, en el qual
consta que féu deixes a totes les esglésies del terme de Pinós, entre les quals
es trobava la de Santa Maria de Pinós.
El
Santuari fou edificat l'any 1312 pels hospitalers. L´any 1505 en Bernat Casas,
veí i pagès de Matamargó, quant feia camí cap a Biosca va parar a
resar i en aquell moment se li va aparèixer la Verge i li va preguntar com
anava la pesta que hi havia per tota la comarca des de feia temps i
finalment li va dir que feia anys que s´havia perdut la devoció a la Verge i li
manà que fes construir una Església per lloar Déu i la seva mare. Confirmat el
fet de l´aparició pel Tribunal eclesiàstic s´hi va construir una nova església
que no es correspon amb l'actual, que és posterior.
El
santuari surt esmentat en testaments del segle XIV i al XVI la devoció popular
va prendre tanta volada que l'administrador Mn. Garriga sol·licità a Elisabet
de Josa, senyora de la baronia, ajudes per la construcció de l'hostal i la
casa. El comanador de Cervera, l'Ametlla i Puig-reig nomenava
sempre el prior d'aquest santuari. És un dels molts llocs de Catalunya on la
Verge recull l'advocació de Verge trobada.
Santuari
de planta rectangular cobert de doble vessant i amb el carener paral·lel a
la façana principal. El portal, al bell mig de l'austera façana,
repeteix la fórmula del frontó triangular sostingut per dues columnes estriades amb capitells dòrics sobre
massisses pilastres.
Un òcul il·lumina
l'interior de l'església i dos parells de finestres rectangulars a banda i
banda de la porta són les úniques obertures de l'edifici. Al costat llevant de
l'església santuari hi ha el gran edifici de l'hostaleria i les dependències
annexes.
Al
cambril hi ha la talla policromada de la Mare de Déu de Pinós, barroca.
Formava part d'un retaule que es va perdre l'any 1939. A sobre
l'altar també es pot observar un fragment del retaule barroc amb l'escena de la
trobada de la Verge.
A
la plaça davant l'església hi ha la Creu de Terme i en un lateral l'Hostal
del Santuari, el més antic que es manté obert a Catalunya, va ser inaugurat l’any
1524.
Santa Maria de Pinós, o Santuari
de Pinós, o Mare de
Déu de Pinós és una església inclosa a l'Inventari del
Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text i
recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada