divendres, 21 de febrer del 2020

SANTUARI DE PINÓS. SOLSONÈS

TERRES DEL SOLSONÈS

Centre de devoció comarcal s'alça a més de 904 msnm., dominant una magnífica panoràmica que arriba des del Pirineu, a Collsacabra i al Montseny.


Situada dins l’antic terme del castell de Pinós. Anteriorment havia una ermita romànica sota l’advocació de la Mare de Déu de l’Alba, fins que es convertí en un important santuari marià. Les primeres notícies de l’església són de l’any 1285, quan Berenguer de Pinós, resident a Manresa, féu testament, en el qual consta que féu deixes a totes les esglésies del terme de Pinós, entre les quals es trobava la de Santa Maria de Pinós.


El Santuari fou edificat l'any 1312 pels hospitalers.  L´any 1505 en Bernat Casas, veí i pagès de Matamargó, quant feia camí cap a Biosca va parar a resar i en aquell moment se li va aparèixer la Verge i li va preguntar com anava la pesta que hi havia per tota la comarca des de feia temps i finalment li va dir que feia anys que s´havia perdut la devoció a la Verge i li manà que fes construir una Església per lloar Déu i la seva mare. Confirmat el fet de l´aparició pel Tribunal eclesiàstic s´hi va construir una nova església que no es correspon amb l'actual, que és posterior.


El santuari surt esmentat en testaments del segle XIV i al XVI la devoció popular va prendre tanta volada que l'administrador Mn. Garriga sol·licità a Elisabet de Josa, senyora de la baronia, ajudes per la construcció de l'hostal i la casa. El comanador de Cervera, l'Ametlla i Puig-reig nomenava sempre el prior d'aquest santuari. És un dels molts llocs de Catalunya on la Verge recull l'advocació de Verge trobada.


Santuari de planta rectangular cobert de doble vessant i amb el carener paral·lel a la façana principal. El portal, al bell mig de l'austera façana, repeteix la fórmula del frontó triangular sostingut per dues columnes  estriades amb capitells dòrics sobre massisses pilastres.

Un òcul il·lumina l'interior de l'església i dos parells de finestres rectangulars a banda i banda de la porta són les úniques obertures de l'edifici. Al costat llevant de l'església santuari hi ha el gran edifici de l'hostaleria i les dependències annexes.

Al cambril hi ha la talla policromada de la Mare de Déu de Pinós, barroca. Formava part d'un retaule que es va perdre l'any 1939. A sobre l'altar també es pot observar un fragment del retaule barroc amb l'escena de la trobada de la Verge.

A la plaça davant l'església hi ha la Creu de Terme i en un lateral l'Hostal del Santuari, el més antic que es manté obert a Catalunya, va ser inaugurat l’any 1524.

Santa Maria de Pinós, o Santuari de Pinós, o Mare de Déu de Pinós  és una església inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada