Durant la nostra estada en
Andorra visitàvem el bonic poble de la Massana, sempre m’ha cridat l’atenció el
ben cuidat de la seva estructura i el carrers plens de flors generalment
geranis que alegren la nostra visita. En el nucli antic de la població trobem la
seva església sota l’advocació de Sant Iscle i Santa Victòria.
Sense cap resta constructiva
d’època romànica, possiblement s’assenta sobre la primitiva església esmentada
per primer cop en un document de 1085.
L’església de Sant Iscle i
Santa Victòria tal com la coneixem avui en dia, data del s. XVII. Es desconeixen
les traces d’èpoques anteriors així com la data de la seva consagració.
A la portalada d’accés trobem
la data de 1622, que marca l’inici d’una etapa de reformes importants que
conduiran l’edifici cap al que és avui en dia, un temple d’època barroca, de
grans dimensions.
Es tracta d’un edifici d’una
sola planta, força ampla, amb dues capelles laterals a banda i banda i una
capçalera monumental rectangular, tot cobert amb volta de canó. Al costat nord
sobresurt a l’exterior el volum de la capella de la Mare de Déu del Roser,
datada de 1677.
La coberta de la nau és a dues
aigües, la de les capelles laterals del costat sud a un sol vessant, i la del
campanar a quatre aigües. Totes, de llosa de llicorella.
A les reformes d’època barroca
cal sumar-hi dues reformes d’època contemporània, la primera del final de s.
XIX principi del s. XX, moment en què es reforma el campanar (1802) segons una
pedra datada. S’amplia el flanc nord, es cobreixen els espais interiors amb
volta de mig punt i es decora l’interior imitant un aparell monumental, seguint
els gustos de l’època. En la segona reforma del final dels anys 50 s’amplia pel
flanc nord, s’aixeca la coberta i s’obren quatre ulls de bou per banda, sobre
les capelles laterals. També es reforma la porta d’accés al temple, aixecant-la
i protegint-la amb un porxo.
La façana principal, orientada
a l’oest, presenta la portalada coberta amb un porxo de dues aigües i un òcul
sobre d’aquest. Al costat nord hi ha adossat el campanar de torre, amb diverses
obertures d’espitllera a la part baixa i al darrer pis una obertura d’arc de
mig punt a cada costat. Tot l’edifici està arrebossat amb morter.
L’interior del temple és d’una
sola nau, força ampla, amb dues capelles laterals a cada costat i una capçalera
rectangular monumental a l’absis, tot cobert amb volta de canó.
l costat sud de la capçalera
trobem una petita sala on es conserva una pica per emmagatzemar oli. Als murs,
amb el morter original, hi queden vestigis dels comptes parroquials en forma
d’esgrafiats. A l’altre costat de la capçalera hi ha la sagristia. Als peus de
la nau trobem el cor de fusta al qual s’accedeix per unes escales situades dins
el campanar.
L’església conserva al seu
interior cinc retaules. A la capçalera de la nau trobem l’altar major, un dels
més grans del Principat, dedicat a sant Iscle, datat de mitjan s. XVII.
Restaurat l’any 2003, està format per una predel·la, tres cossos (els dos
primers de cinc registres i el darrer de tres), i un àtic.
A les capelles laterals de la
nau central, situats de manera simètrica, troben els altres quatre retaules.
Tots ells realitzats entre final del s. XVII i mitjan s. XVIII. El primer del
costat sud és el de la Mare de Déu del Roser, el següent és el de Sant Antoni
de Pàdua. A l’altre costat trobem primerament el dedicat a la Mare de Déu del
Carme, restaurat el 1997, i el següent, dedicat a sant Isidre Llaurador. Tots
són de dimensions similars i estan formats per predel·la, (a excepció del de la
Mare de Déu del Carme), dos cossos de tres carrers i un àtic.
A l’altar també trobem una
creu processional barroca, de fusta daurada, restaurada l’any 2003.
Es conserven dues
lipsanoteques de fusta i un canelobre d’època medieval, i la pica baptismal és
també probablement romànica.
L’església de Sant Iscle i
Santa Victòria de la Mssana està catalogada com a Bé d’Interès Cultural.
L’interior ens meravella per la
seva magnitud i magnificència.
També he de comentar la quantitat de dades trobades en la meva recerca via internet d'informació.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada