SANT SADURNÍ DE TARGASONA. ALTA CERDANYA.

TERRES D’ALTA CERDANYA. 

En la nostra recerca per terres de l’Alta Cerdanya visitàvem el poble de Targasona i fotografiàvem la seva església sota l’advocació de Sant Sadurní. 

Aquest municipi és estès entre el roc de la Calm (2.137 m. alt. al pic dels Moros) al massís del Carlit, i l’enclavament de Llívia (Baixa Cerdanya). 

Comprèn dues valls; a ponent, la que domina el mas de Vilalta, resta viva del que fou el poble del mateix nom. A llevant, la que centra el propi poble de Targasona, sector més baix de la coma de Mollet, drenada pel rec de Rivals.  

El territori fou ocupat en època prehistòrica, segurament des del neolític com a mínim, i s'hi han localitzat restes de l’edat del bronze i del ferro, com el lloc dit de l’Avellanosa. Targasona ja apareixia citat amb aquest nom al segle X, a l’ACCU.

A més, es té coneixement dels antics llocs de Palmanill (Palmanill, el 1265) al SE, encara en un petit sector de la vall d’Èguet ; Torba (Turba, el 1011) i Pardinella (Pardinella, el 1017). 

El poble (60 h.1982); (1.597 m alt), un dels més alts de la Cerdanya, és format per dos barris; el de ponent, al voltant de l’església parroquial i el de llevant que és anomenat la Torre. 

L'església de Sant Sadurní va ser consagrada l’any 1048 pel Bisbe d’Urgell Guillem Guifré. Al segle XI pertanyia a Sant Martí del Canigó com a alou, i al següent, també la parròquia de Sant Vicenç de Vilalta. La seva senyoria fou conservada pel monestir fins a la fi de l’Antic Règim. Fins al 1790 va pertànyer a la "viguerie de Cerdagne" (Sallagosa).  

L’edifici és d’una església romànica del segle XII d'una sola nau de planta rectangular, sense absis i molt modificada al llarg dels anys. Actualment pertany al Bisbat de Perpinyà. Va dependre del Bisbat de la Seu d'Urgell fins l'any 1803.

Recentment n'ha desaparegut una notable talla policromada de la Mare de Déu, romànica, del començament del segle XIII.  

En direcció a Angostrina es troba, dins el terme, l’extraordinari caos de Targasona, format per blocs de granit despresos del pic dels Moros, erosionats in situ al llarg del temps, i que presenten una multitud de formes ben capritxoses, a algunes de les quals hom li ha donat nom.  

Dins el terme, hom ha construït la central elèctrica solar de Thémis (1983), explotada per Electricitat de França. És la més important d’Europa del seu gènere.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.