Tornàvem
de Queralbs i al veure una senyal indicadora amb el nom de Batet van decidir conèixer
el lloc i veure quina església hi havia. Així, per una pista asfaltada, amb una
amplada justa per passar dos vehicles, arribàvem al petit nucli de població i visitàvem
Batet, i la seva capella sota l’advocació de Nostre Senyora del Carme. A
nosaltres ens encanten les petites esglésies de racons amagats del nostre país.
Batet
és un veïnat (28 h. 2009) situat a la
dreta del Freser.
La
consulta etimològica al diccionari Alcover- Moll ens dóna aquesta definició.: desconeguda.
La forma Batet ja apareix a un doc. de l'any 977 (Botet Geogr. Gir.
723).
Hom
pensa que la capella del Carme de Batet, va lligada a la vida i història del
veïnat. La distribució de la seva façana troba paral·lels en altres capelles de
la comarca, com a les de Dolors i el Remei a Villallonga, Sant Antoni a Ribes,
o la Salut a Vallfogona; o sigui, porta rectangular amb llinda amb inscripció,
dues finestres laterals al costat de la porta i un ull de bou al damunt.
Això
ens fa pensar, malgrat l'aspecte rústec i antic de la capella, que aquesta es
degué construir entre els segles XVII i XVIII, essent més o menys coetànies de
les esmentades.
La
primera impressió per la seva aparença ens recordà alguna església preromànica
andorrana, però la biga davantera del atri porta una inscripció gravada que ens
aclarir les nostres idees 1686-1986.
La
capella de la Mare de Deu del Carme, és un petit edifici de planta rectangular,
edificat sobre un penyal en el mig del veïnat de Batet. Els seus murs són de
pedra rústega i la seva coberta de llicorella del país. Té un petit campanaret
d'espadanya damunt de l'atri.
L'element
més interessant és l'atri reposador amb bancs laterals abans de l'entrada de la
capella. Per la part posterior, l'església s'aboca vers un penya-segat.
Recentment ha set restaurada amb bastant bon criteri.
Hi
ha una tradició que diu que malgrat estar edificada totalment en pedra – amb
excepció del teulat de fusta - en els dies més freds de l’hivern, hom sent una ‘especial escalfor’ quan entra
dins. Segurament la fe és un gran detonant espiritual.
I
cercant dades ens ha sorgit aquesta dita de Cultura popular que diu.—«Els
de Batet, porten la camisa més llarga que el fasset» (Serra Notes geogr.
folkl.). Fasset: Gipó encotonat que es portava sota l'armadura, i altres més.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada