En
l’anterior crònica parlàvem de la part exterior de l’església de Sant Cristòfol
de Toses però en deixàvem la part més interessant, el seu interior.
Actualment les pintures originals romàniques, són al Museu Nacional d’Art Romànic des de l’any 1952, i només vam poder admirar unes reproduccions. També va protegir-se una imatge de la Mare de Déu del segle XIII.
Vam poder veure pintures romàniques del segle XII, excepcionals en tant que el seu Pantocràtor, que centra la conca absidal, és l'únic representant a Catalunya de l'escola Pirinenca, i pel fet de que les pintures murals s’estenen més enllà de l’absis ocupant el sostre i els laterals de la nau. Del Pantocràtor no podem contemplar la seva cara, ja que s'ha perdut, ni la mà esquerra. Si que ens ha arribat la mà dreta, amb la que sosté un llibre. L'envoltava el tetramorf, del que només s'han conservat alguns fragments.
El conjunt es conserva en un estat molt fragmentari i només es poden veure algunes figures. Les pintures murals de l’absis, amb la representació del Pantocràtor, símbols dels evangelistes i dels apòstols, són de trets negres damunt un fons monocrom.
Altres dues joies són els laterals de l’altar, pintures sobre fusta d’un excepcional valor artístic, en que l’autor, el Mestre de Soriguerola, va saber reflectir amb un gran dramatisme escenes del judici final, com la del pes de les ànimes o psicòstasi. En elles es veu a Sant Pere que rep les súpliques d’una ànima acompanyat de Sant Pau i de l’arcàngel Sant Miquel, que pesa les ànimes mentre discuteix amb el dimoni. Aquesta peça és de ben avançat el segle XIII, però de concepció romànica.
En aquesta església hom venerava també una notable
Majestat romànica, perduda d’ençà de l’any 1936. Una tradició deia que procedia
d’una capella dedicada a sant Salvador, situada a la caseria de Maians, prop de
la collada de Toses, al lloc conegut per la Creu de Maians.
La part interior de la finestra també està decorada
amb Caín i Abel presentant els fruits del treball a Déu.
Junt amb les pintures, en el Museu Nacional d'Art de
Catalunya, també es conserva la biga travessera de l'absis. Servia per sostenir
un calvari o un davallament, que no s'ha conservat. Està decorada en les seves
cares anterior i inferior amb motius vegetals i geomètrics.
D’aquesta església procedeixen, però, uns fragments
del baldaquí romànic que han estat reconstruïts al MNAC; s’hi veuen dos
profetes i una sèrie d’animals o monstres en els paraments interiors, com una
àguila bicèfala, un griu de tres caps, una sirena de doble cua, un llangardaix
de sis potes, un elefant, un drac, etc. Aquest baldaquí, és exposat de forma
permanent dins de la col·lecció d’art romànic del museu, a la mateixa sala que
les pintures de Sant Climent de Taüll, i és un dels dos únics del seu tipus que
s’han conservat a Catalunya.
Durant la campanya de restauració efectuada en el
temple, es van descobrir alguns petits fragments de pintures murals a la volta
de la nau, que s'han restaurat i conservat in situ.
A
l'interior es conserva una pica d'aigua beneita, de 30 cm de diàmetre i una de
baptismal decorada amb el relleu d'una creu.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada