dissabte, 13 de setembre de 2014

SANT CRISTÒFOL DE TOSES. RIPOLLÈS.

TERRES DEL RIPOLLÈS. 

En la sortida dedicada al romànic que anualment celebra l’UEC de Bagà, sota el guiatge del Pere Cascante, visitàvem el poble de Toses i la seva església sota l’advocació de Sant Cristòfol. 

 
Vam aparcar els vehicles a l’entrada del poble, al costat de la estació, a la part més baixa de la població i emprenguérem una llarga pujada fins l’església romànica, situada a la part més alta del poble, en un indret des d'on es pot admirar la vall de Toses. Recordant aquells moments he entès per que va construir-se al segle XIX una nova església sota el patronatge del mateix Sant situada en el centre de la població.  

Toses (61 h el 2005) és un municipi (160 h. 2009) que comprèn els nuclis de Toses, Fornells, Dòrria, Nevà i el veïnat d’Espinosa. Tanca geogràficament en una petita vall el Ripollès i la vall de Ribes amb la Molina i la Cerdanya a través de la collada de Toses (el seu punt més elevat, el coll, a 1800 m. d’altitud) 

La consulta al diccionari Alcover-Moll ens dona aquesta definició etimològica.: del llatí tōnsas, ‘pelades’. Segurament dedicada a les muntanyes que a partir del poble aixequen el seus cims.
 
Toses i els seus agregats de Dòrria i de Nevà són alguns dels indrets coneguts de més antiguitat de tota la vall de Ribes, citats a l'any 839 en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell, dins del comtat de Cerdanya, amb els noms de Tosos, Duaria i Nevano. El portum de Tosa o collada de Toses surt en el testament del comte Guifré de Cerdanya del 1035, i la vila de Toses en la cessió d’un mas, feta a Ripoll el 1102 pel comte cerdà Guillem Jordà. 

Tota la Vall de Toses tenia com a centre jurisdiccional el castell de Toses, ben documentat des del segle XIII, quan ja pertanyia als nobles cerdans cognominats Urg o Urtx, que s'uniren als Mataplana pel casament de Galceran d'Urtx amb Blanca de Mataplana, efectuat abans del 1240. 

Amb el fill d’aquest matrimoni, Ramon d’Urtx, la vall de Toses, amb Dòrria i Campelles, passà a formar una de les batllies del gran domini dels barons de Mataplana. Aquest domini prengué, avançat el segle XIV, el nom de baronia de Toses. Més tard la baronia passà als ducs d’Híxar.  

La història posterior del terme es relaciona amb totes les vicissituds i els canvis de domini del gran lot territorial de les baronies de Pinós i de Mataplana, de la Portella i de la vall de Toses, que al segle XVII pertanyia als ducs d’Alba. 

El poblet (1.444 m d’altitud), el més alt de la comarca, ha sofert molts contratemps i destruccions, a causa de la seva situació fronterera; així, consta que ja l’any 1794 els francesos cremaren 46 cases del poble.  

L’església és, sense dubte, l’element més remarcable, és un edifici del segle XI, d’una nau, acabada amb un absis senzill que sembla renovat o construït al segle XII per la seva part superior. Té adossades dues capelles que li donen forma de creu llatina. 

La coberta és de volta de canó apuntada. La façana té dues finestretes romàniques. És notable també la faixa de carreuons disposats en opus spicatum (tècnica constructiva utilitzada pels romans).  

La portalada amb una simple llinda, situada al mur de sud-est, conserva una bonica porta que conserva l’antiga ferramenta d’ornamentació, una mostra més dels treballs de forja de ferro d’aquesta zona.  

La capella de la dreta s'allotja sota el campanar de torre, rabassut i massís de dos pisos, el primer té un fris de decoració d'arcuacions llombardes, i un pis superior, cobert a doble vessant, amb una gran finestra oberta i altres que es veuen tapiades, cosa que revela modificacions en la seva cobertura i segurament en l’altitud.  

L’interior de l’església és arrebossat  i es conserva una pica d'aigua beneita, de 30 cm de diàmetre i una de baptismal decorada amb el relleu d'una creu. 

A la capella de la dreta, degut a les humitats, han aparegut sota la darrera decoració, pintures que poden ésser d´època barroca, i hom podria pensar que a més a sota podrien trobar-se-n´hi altres de més antigues. En l´actualitat s´ha col·locat el terra nou de fusta, i la instal·lació elèctrica.  

Les pintures murals originals van ser traslladades al Museu Nacional d'Art de Catalunya l'any 1952, així com la biga travessera policromada de l'absis, les pintures sobre taula del baldaquí i una imatge de la Mare de Déu del segle XIII. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada