En
la sortida dedicada al romànic que anualment celebra l’UEC de Bagà, sota el
guiatge del Pere Cascante, visitàvem el poble de Toses i la seva església sota
l’advocació de Sant Cristòfol.
Vam
aparcar els vehicles a l’entrada del poble, al costat de la estació, a la part
més baixa de la població i emprenguérem una llarga pujada fins l’església
romànica, situada a la part més alta del poble, en un indret des d'on es pot
admirar la vall de Toses. Recordant aquells moments he entès per que va
construir-se al segle XIX una nova església sota el patronatge del mateix Sant
situada en el centre de la població.
Toses
(61 h el 2005)
és un municipi (160 h.
2009) que comprèn els
nuclis de Toses, Fornells, Dòrria, Nevà i
el veïnat
d’Espinosa. Tanca
geogràficament en una petita vall el Ripollès i la vall de Ribes amb la Molina
i la Cerdanya a través de la collada de Toses (el seu punt més elevat, el coll,
a 1800 m. d’altitud)
La
consulta al diccionari Alcover-Moll ens dona aquesta definició etimològica.:
del llatí tōnsas, ‘pelades’. Segurament dedicada a les muntanyes que a partir
del poble aixequen el seus cims.
Toses i els seus agregats de
Dòrria i de Nevà són alguns dels indrets coneguts de més antiguitat de tota la
vall de Ribes, citats a l'any 839 en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell,
dins del comtat de Cerdanya, amb els noms de Tosos, Duaria i Nevano. El portum de Tosa o collada de Toses
surt en el testament del comte Guifré de Cerdanya del 1035, i la vila de Toses
en la cessió d’un mas, feta a Ripoll el 1102 pel comte cerdà Guillem Jordà.
Tota
la Vall de Toses tenia com a centre jurisdiccional el castell de Toses, ben
documentat des del segle XIII, quan ja pertanyia als nobles cerdans cognominats
Urg o Urtx, que s'uniren als Mataplana pel casament de Galceran d'Urtx amb
Blanca de Mataplana, efectuat abans del 1240.
Amb
el fill d’aquest matrimoni, Ramon d’Urtx, la vall de Toses, amb Dòrria i Campelles, passà a formar una de les batllies
del gran domini dels barons de Mataplana. Aquest domini prengué, avançat el
segle XIV, el nom de baronia de Toses.
Més tard la baronia passà als ducs d’Híxar.
La
història posterior del terme es relaciona amb totes les vicissituds i els
canvis de domini del gran lot territorial de les baronies de Pinós i de
Mataplana, de la Portella i de la vall de Toses, que al segle XVII pertanyia als ducs d’Alba.
El
poblet (1.444 m d’altitud), el més alt de la comarca, ha sofert molts
contratemps i destruccions, a causa de la seva situació fronterera; així,
consta que ja l’any 1794 els francesos cremaren 46 cases del poble.
L’església
és, sense dubte, l’element més remarcable, és un edifici del segle XI, d’una
nau, acabada amb un absis senzill que sembla renovat o construït al segle XII
per la seva part superior. Té adossades dues capelles que li donen forma de
creu llatina.
La
coberta és de volta de canó apuntada. La façana té dues finestretes romàniques.
És notable també la faixa de carreuons disposats en opus spicatum (tècnica
constructiva utilitzada pels romans).
La
portalada amb una simple llinda, situada al mur de sud-est, conserva una bonica
porta que conserva l’antiga ferramenta d’ornamentació, una mostra més dels
treballs de forja de ferro d’aquesta zona.
La
capella de la dreta s'allotja sota el campanar de torre, rabassut i massís de
dos pisos, el primer té un fris de decoració d'arcuacions llombardes, i un pis
superior, cobert a doble vessant, amb una gran finestra oberta i altres que es
veuen tapiades, cosa que revela modificacions en la seva cobertura i segurament
en l’altitud.
L’interior
de l’església és arrebossat i es
conserva una pica d'aigua beneita, de 30 cm de diàmetre i una de baptismal
decorada amb el relleu d'una creu.
A
la capella de la dreta, degut a les humitats, han aparegut sota la darrera
decoració, pintures que poden ésser d´època barroca, i hom podria pensar que a
més a sota podrien trobar-se-n´hi altres de més antigues. En l´actualitat s´ha
col·locat el terra nou de fusta, i la instal·lació elèctrica.
Les
pintures murals originals van ser traslladades al Museu Nacional d'Art de
Catalunya l'any 1952, així com la biga travessera policromada de l'absis, les
pintures sobre taula del baldaquí i una imatge de la Mare de Déu del segle
XIII.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada