LA GUÀRDIA. CAPELLA I COMUNIDOR. SAGÀS. BERGUEDÀ.

TERRA BERGUEDANA. 

I una vegada situats al turó on s’assenta el santuari de la Guàrdia no podem per menys que parlar dels edificis que l’envolten: el comunidor, la refeta  capella de la Troballa i el cementiri. 

COMUNIDOR.: Consultada la Gran Enciclopèdia Catalana en dóna aquesta definició:, meteorologia popular i religió. Petita edificació en forma de porxo obert a quatre vents, cobert, situada prop de l’església, on s'aixoplugava el sacerdot que comunia les tempestats i les pedregades. 

Altre definició trobada en internet ens ho explica d’aquesta forma coincident.: Comunidor- dit també esconchurador en aragonès- és un petit edifici amb funcions religioses que es troba obert als quatre vents. La construcció dels comunidors és simètrica, sòlida i permanent. L'edifici té un gran arc obert a cada punt i està fet de pedra amb teulada a quatre vessants.  

Dins d'aquests edificis tenien lloc rituals religiosos, amb un fort caire del folklore ancestral, per comunir les calamitats com tempestes, aiguats excessius i plagues. Són força comuns al pobles antics del Prepirineu i els Pirineu, normalment com a edificis adjacents a esglésies, ermites o capelles. Varen caure en desús ja fa segles i actualment molts es troben en estat de ruïna.  

El Centre Excursionista de Catalunya publicà un ritual recuperat de l’any 1743 (L’EROL 35) amb detalls de la cerimònia de comunir o de conjurar: «Així que el sacerdot veurà el cel cobert de fosca nuvolada farà tocar les campanes. Ja revestit, agafarà la Veracreu o relíquies de sants i, acompanyat del poble, es dirigirà al comunidor i començarà l’exorcisme:  

“Que et circumdi, núvol, Déu Pare. Que et destrueixi, núvol, Déu Fill. Que et comprimeixi, núvol, Déu Esperit Sant. Fugiu, parts adverses, puix que us ha vençut a vosaltres i al món el Senyor nostre Jesucrist, lleó de la tribu de Judà i estirp de David”». 

I un cartell força explicatiu com molts que acompanyen diferents llocs del turó ens fa aquesta breu dissertació poètica. 

Sóc un vell COMUNIDOR

que commino amb la pregària, 
   feta aquí pel pregador, 
   quan el temps, provocador, 
   amenaça amb  llargària". 

La capella de la Troballa durant la Guerra Civil va ser objecte d’actes vandàlics essent destruïda. Costa acceptar la destrucció innecessària i gratuïta del patrimoni col·lectiu del poble català malgrat s’invoqui la seva identitat i la seva llibertat. El cartell situat a l’entrada de la petita capella porta escrit aquest missatge: 

Va ser aquí- tradició explica-

on Maria fou trobada.

És la imatge venerada

que La Guàrdia a tots implica. 

En el cementiri troben l’etern repòs les despulles dels que viuen en els disseminats agrícoles de Biure i Vallderiola. 

Les estacions del Via-Crucis situades a l’exterior i en els límits de la planícia, doten al lloc d’una especial atmosfera de gravetat i solemnitat. 

L’entorn del santuari és un dels llocs més plaents on cada forma, objecte o simple accident geogràfic respira poesia i també pau, tan necessària en el nostres dies. La majoria dels petits poemes són signades per Mn. Joan Cortès Tossal. Mn. Cortès va ser un dels fundadors i primer director de la revista Oriflama on entre altres col·laboradors hi havia Miquel Martí i Pol. 

Si no coneixeu el Santuari o fa temps que no l’heu visitat val la pena perdre un mica de temps, veure el lloc i a més admirar la seva gran panoràmica de la terra que l’envolta. 

 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.