dimarts, 13 de gener de 2015

SANT JOAN DE MONTDARN. VIVER I SERRATEIX. BERGUEDÀ.

TERRA BERGUEDANA. 

Una de les nostres caminades tenia com punt de sortida i arribada el lloc de Montdarn. Després d’esmorzar visitàvem la seva església sota l’advocació de Sant Joan. Davant nostre hi ha la masia anomenada de Cor-de-roure, possiblement era un antic hostal a prop de Montmajor, a la capçalera de Merola.
 

Sant Joan de Montdarn o de Cor-de-roure és un poble de cases majoritàriament disseminades i amb una població de 28 h. 2009. 

La primera notícia que confirma l’existència de  Sant Joan de Montdarn és de l’any 899, en esmentar-se una cel·la propera a Cardona. Aquesta comunitat monàstica devia ésser molt petita, però estretament vinculada a l’obra gegantina de la repoblació. Les terres que ocupava molt probablement foren cedides pel comte Guifré el Pelós al monestir de Sant Joan de les Abadesses del qual la seva filla Emma, i germana del comte Miró, era abadessa dins la política de repoblació del sector duta a terme per la família comtal. 

L’11 de desembre de l’any 922 el bisbe Radulf de la Seu d’Urgell, també germà de l’abadessa, consagrava l’església construïda en un lloc anomenat Sant Joan de l’Antiguitat, nom que evidencia l’existència d’un poblament continuat i d’un culte molt arrelat.

 
Quan el monestir de Sant Joan de les Abadesses passà a ser comunitat canonical (1017), sembla que s'hi traslladaren els monjos de Sant Joan de Montdarn, tot passant a ser una simple parròquia rural. L’any 1118 Pere Ramon donava al monestir i canònica de Santa Maria de Solsona l’alou de Lloberola de la parròquia de Sant Joan de Montdarn. 

L’any 1187 l’església de Montdarn és un dels límits de la nova parroquial de Sant Miquel de Viver consagrada aquell any. L’església mantenia la seva categoria l’any 1312 durant la visita al deganat del Berga. 

L'any 1452 el cavaller Alemany de Tord era senyor de Sant Joan Montdarn. Donà aquesta propietat al seu fill Bernat de Tord, en casar-se amb Violant de Sarrià, fundador de la gran Masia de les Cots. L'església conserva la tomba de la família Cots de l'any 1694 als peus del presbiteri.  

En els segles XIV-XVI Sant Joan passà a ser sufragània de Viver i sofreixi diverses reformes. L’any 1784 una nova ampliació donà forma a l’edifici que avui coneixem. 

L'any 1896 el bisbe de Solsona Ramon Riu va promoure la seva sufragània dotant-la amb una ajuda econòmica.  

El Patronat d'Amics de Serrateix va impulsar la restauració de Sant Joan Montdarn, que culminà el 1981.  

L'església de Sant Joan de Montdarn és producte de successives ampliacions. Malgrat les diferents etapes constructives presenta una planta de creu llatina amb un transsepte marcat i un absis de mig punt.  

De l'edifici del segle X no se'n conserva res. Dels segles XI-XII només en resta l'absis i un pany del mur nord. L'absis, situat a llevant, és de planta semicircular i ornamentat amb bandes llombardes i arcuacions cegues, pròpies del primer romànic però reformades posteriorment. Encara conserva una finestra originària, tot i que transformada, al centre mateix.  

També d'època romànica es conserva la portada. Possiblement cap el segle XIV s'amplià l'església sobrealçant els murs i construint una nova volta.

 
L'any 1784 l'església s'amplià fins els 18,90 m actuals, tot transformant la nau i construint el creuer coronat per un cimbori vuitavat amb quatre finestres obertes i quatre de cegues. Es construí la sagristia i el campanar i s'alçà novament el creuer i el cimbori, ara amb rajoles (5,5 m d'alçada); també s'enguixà l'interior i es feu una àmplia cornisa.  

L'any 1937, moment en què l'església fou habilitada com a escola, es van obrir unes finestres a l'absis. 

A la roca on s’assenta l’absis de l’església s’hi ha localitzat diverses tombes antromorfes datables del segles IX-X. 

Antigament es conservava una talla de la Verge amb el Nen del segle XIII que forma part, actualment, d'una col·lecció particular de Barcelona. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada