Una
de les nostres caminades tenia com punt de sortida i arribada el lloc de
Montdarn. Després d’esmorzar visitàvem la seva església sota l’advocació de
Sant Joan. Davant nostre hi ha la masia anomenada de Cor-de-roure, possiblement
era un antic hostal a prop de Montmajor, a la capçalera de Merola.
Sant
Joan de Montdarn o de Cor-de-roure és un poble de cases majoritàriament
disseminades i amb una població de 28 h. 2009.
La
primera notícia que confirma l’existència de
Sant Joan de Montdarn és de l’any 899, en esmentar-se una cel·la propera
a Cardona. Aquesta comunitat monàstica devia ésser molt petita, però
estretament vinculada a l’obra gegantina de la repoblació. Les terres que
ocupava molt probablement foren cedides pel comte Guifré el Pelós al monestir
de Sant Joan de les Abadesses del qual la seva filla Emma, i germana del comte
Miró, era abadessa dins la política de repoblació del sector duta a terme per
la família comtal.
L’11
de desembre de l’any 922 el bisbe Radulf de la Seu d’Urgell, també germà de
l’abadessa, consagrava l’església construïda en un lloc anomenat Sant Joan de
l’Antiguitat, nom que evidencia l’existència d’un poblament continuat i d’un
culte molt arrelat.
L’any
1187 l’església de Montdarn és un dels límits de la nova parroquial de Sant
Miquel de Viver consagrada aquell any. L’església mantenia la seva categoria
l’any 1312 durant la visita al deganat del Berga.
L'any
1452 el cavaller Alemany de Tord era senyor de Sant Joan Montdarn. Donà aquesta
propietat al seu fill Bernat de Tord, en casar-se amb Violant de Sarrià,
fundador de la gran Masia de les Cots. L'església conserva la tomba de la
família Cots de l'any 1694 als peus del presbiteri.
En
els segles XIV-XVI Sant Joan passà a ser sufragània de Viver i sofreixi
diverses reformes. L’any 1784 una nova ampliació donà forma a l’edifici que
avui coneixem.
L'any
1896 el bisbe de Solsona Ramon Riu va promoure la seva sufragània dotant-la amb
una ajuda econòmica.
El
Patronat d'Amics de Serrateix va impulsar la restauració de Sant Joan Montdarn,
que culminà el 1981.
L'església
de Sant Joan de Montdarn és producte de successives ampliacions. Malgrat les
diferents etapes constructives presenta una planta de creu llatina amb un
transsepte marcat i un absis de mig punt.
De
l'edifici del segle X no se'n conserva res. Dels segles XI-XII només en resta
l'absis i un pany del mur nord. L'absis, situat a llevant, és de planta
semicircular i ornamentat amb bandes llombardes i arcuacions cegues, pròpies
del primer romànic però reformades posteriorment. Encara conserva una finestra
originària, tot i que transformada, al centre mateix.
També
d'època romànica es conserva la portada. Possiblement cap el segle XIV s'amplià
l'església sobrealçant els murs i construint una nova volta.
L'any
1937, moment en què l'església fou habilitada com a escola, es van obrir unes
finestres a l'absis.
A
la roca on s’assenta l’absis de l’església s’hi ha localitzat diverses tombes
antromorfes datables del segles IX-X.
Antigament
es conservava una talla de la Verge amb el Nen del segle XIII que forma part,
actualment, d'una col·lecció particular de Barcelona.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada