dijous, 29 de gener de 2015

SANT JAUME DE LLIRT. VALLS DE VALIRA. ALT URGELL.

TERRES DE L’ALT URGELL. 

Portats per la nostra curiositat en buscar esglésies amagades i moltes vegades semi-derruïdes en aquesta ocasió visitàvem la de Sant Jaume de Llirt.
 
 
Llirt és un llogaret despoblat del municipi de les Valls de Valira situat al sud del terme, al vessant de migdia del roc del Cucut, prop del límit amb Estamariu. 

Des de la carretera de la Seu a Puigcerdà, aproximadament a uns 5 quilometres de la Seu surt un trencall que puja amunt per una pista asfaltada i retorçada fins arribar a una bifurcació on comença la pista de terra que ens conduí fins al pràcticament enfonsat lloc de Llirt. Aleshores vam continuar pujant per la pista fins arribar a uns planells on hi ha uns murs de pedra seca. En aquest punt buscant entre les alzines i els matolls, ja que no es veia l’edifici, vam entreveure l’orfe campanar sense campana. El camí també era incert i embardissat fins que vam arribar a l’església de Sant Jaume. 

Consultat el diccionari Alcover-Moll ens dona aquesta definició de la seva etimologia.: pre-romana. Apareix en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell (segle IX): cf. BDC, xi, 26. 

Als peus de l’edifici hi ha el petit cementiri i pujant per un petit corriol s’arriba a l’església. 

Llirt és una de les parròquies que son relacionades en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, amb la grafia de Linzirt. En un document datat l’any 935, apareix citat el riu de Lezirt, encara que no queda clara la situació. L’any 1076 esta documentada la cessió de l’alou de Llirt a l’hospital de pobres de la Seu d’Urgell per part de la comtessa Llúcia, esposa del comte Ermengol. Tanmateix, no és tenen notícies de l’església de sant Jaume, que l’any 1759 constava com annexa de la parròquia de Calbinyà, amb cementiri propi. 

És un edifici d’una nau rectangular amb un absis semicircular lleugerament descentrat, cobert amb volta de quart d’esfera. A la façana de migjorn damunt d’un contrafort sobreposat s’alça un campanar de cadireta d’un sol ull. 

A l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada, centrada i tapada  per la part interior, i una altra, que sembla posterior, queda sota el campanar. just a l’arrancada de l’absis. 

El diferent gruix dels murs de l’absis i la forma que han adquirit els murs laterals donen indicis que no havia volta, es a dir que la coberta devia esser de fusta recolzada en els murs laterals d’0,7 m. En canvi el gruix del murs de l’absis és de 1,20 m. la qual cosa ha fet que no s’esfondrés la volta. 

La coberta tenia un carener i un ràfec  al mateix nivell dels que resten dempeus a l’absis. Els paraments interiors són parcialment enguixats sobre tot a l’absis, on es veuen unes restes de pintures en una filada a l’arrancada de la volta de quart d’esfera. 

L’aparell és bastant irregular i això fa que no es mantinguin les filades horitzontals, que queden ben travades amb pedra seca, o sia, amb una absència gairebé absoluta de morter de calç. 

L’escàs material de coberta del campanar i a l’absis és de llicorella bastant irregular. 


Això majoritàriament ha estat copiat de Catalunya Romànica en l’edició publicada l’any 1992. No creiem s’hagi fet cap actuació per conservar l’edifici. Malgrat tot és sorprenent que aquest edifici, deixat de la mà de Déu, perduri i comparant les fotografies conservi encara l’aparença de fa 32 anys. 

Trobo una nota a internet que m’assabenta que l’església de Sant Jaume de Llirt és una església inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sincerament m’estranya sembla més adient que la protegeixen els arbres que l’envolten. 

Un vent fred i tallant ens va fer abandonar les contrades pirinenques on es troba Sant Jaume de Llirt. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada