Per
acabar la nostra visita pels retaules i l’interior de l’església de Sant
Llorenç de Morunys vam contemplar la capella de la Verge dels Colls. I s'hi fins
llavors havien quedat admirats per la vellesa del retaules en aquesta ocasió el
nostres ulls van quedar atònits davant de la riquesa ornamental de l’obra que
cobreix les parets i el sostre de la capella.
Narra
el pare Narcís Camós, en la seva obra “Jardín
de María”, que els monges benedictins sortien a passejar prop del monestir,
per exercitar-se en actes de virtut. Dos van arribar al lloc del Colls o
Descolls (on actualment hi ha l’aparcament a l’entrada del poble) on havia un
pastor que pasturava el ramat. El sagal va escoltar unes veus , s’apropa i trobar
la imatge de la verge amb el Nen a la falda donant la benedicció al poble.
La
capella de la Verge dels Colls, meravella del barroc català, fou obrada entre
els anys 1773 i 1784 per l’escultor de Folgueroles, Josep Pujol i Juhí. L’estil
correspon a un barroc tardà ja molt carregat.
És
molt destacable la cúpula, però en general tot el conjunt expressa la gran
capacitat compositiva i escènica de l’escultor. Encara enalteix més l’obra
escultòrica l’excel·lent daurat i pintat realitzat de 1784 i 1789 per Ramon
Moliner.
Tots
el temes esculpits són dedicats a la Verge: El Magnificat al gran plafó de la
dreta, la Salve a la cúpula i les Lletanies als pilars. La capella té un
cambril amb la imatge refeta de la Verge.
El
conjunt escultòric va patir greus mutilacions en el decurs de la guerra civil.
La imatge de la Mare de Déu dels Colls
del centre del cambril també fou gairebé destruïda. Tot i així es va conservar
gran part del cap i gràcies a la documentació fotogràfica, l’artista Jaume Pujols, alies “El Pipes
” la va reconstruir entre 1942 i 1944.
Pot
observar-se en la base de part dels desperfectes produïts l’any 1936.
La
capella fou sufragada per la confraria dels Colls. Una congregació laïcal
d’origen medieval molt influent en la història de la Vila.
Josep Pujol i Juhí (Folgueroles, 1734 – Sant Llorenç de Morunys, 1809)
fou l'últim gran escultor del barroc català.
Comença
la nissaga dels Pujol el seu avi Segimon Pujol, que va fer l’aprenentatge al
taller dels Grau, en Manresa. Aleshores va treballar al servei de Josep Sunyer
en el retaule Major de Prada de Conflent i en el de Prats de Lluçanès on
s’establí. Va continuar el seu treball i anys després se l’uní el seu fill,
també Segimon ( mort prematurament als 35 anys). Josep Pujol i Juhí, després de
la mort prematura del seu progenitor, continuà l'ofici familiar de la mà del seu
avi i del seu oncle. Moltes esglésies del Berguedà tenen obres de la seva
autoria. Els seus fills Segimon, Josep, i Francesc Pujol i Santaló
col·laboraren assíduament amb ell i executaren individualment algunes altres obres.
Un
simple i mortal ull humà necessita molt temps per poder visualitzar tota la
riquesa arquitectònica i els relleus de l’obra sembla tanmateix com si onades
daurades i platejades d’un mar tempestuós omplis cada racó de la capella.
Diria
que és una obra que val la pena conèixer. Solament costa desplaçar-se al poble
de Sant Llorenç de Morunys.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada