Després
de donar voltes sense saber trobar-la finalment demanaven informació a l’Espai
Ermengol a la Seu. Van indicar-nos el lloc i tornant van arribar-hi després
de intentar dues aproximacions.
Aleshores vam adonar-nos com era de fàcil arribar-hi. Llàstima de la manca
d’informació. Amb un sospir de satisfacció visitàvem l’esglesiola. També vam
tindre el goig de veure que estaven netejant els arbres del seu voltant i lluïa
conservada en el seu espai natural.
La
història d’aquesta església és força confusa. Segons la documentació,
l’església del lloc de Somont , documentada des del segle X dins el terme de
Santa Maria de la Seu, era dedicada a Sant Julià, de manera que l’edifici
actual dedicat a Sant Pere podria correspondre a aquesta església de Sant
Julià. Tanmateix, ens inclinem a pensar, a partir de les afrontacions que hi ha
en alguns documents en què la vila de Somont és situada prop del terme de Sant
Feliu de Ciutat, que Sant Julià correspondria a una església desapareguda i que
l’actual temple de Sant Pere de Somont es podria identificar amb alguns
topònims que situats al terme de Santa Maria de la Seu d’Urgell i la ribera del
riu Segre, es vinculen a l’advocació de sant Pere, com és el cas de Sant Pere
de la vila Mesela o vila Miseria.
Es
tracta d’una petita esglesiola de morfologia molt comuna, de dimensions
reduïdes, amb una nau sensiblement trapezoïdal coberta amb volta de canó
seguida, en part apuntada i en part rebaixada a causa de les diferents amplades
de la nau, i capçada a llevant amb un absis semicircular llis, esbiaixat,
cobert amb una volta de canó de quart d’esfera i obert a la nau en un arc.
Com
a elements arquitectònics té dues finestres absidals i dues portes. La més
antiga és a la façana de migjorn, i l’altra, la més recent, que és la que
s’utilitza habitualment, és centrada a la façana de ponent, que així mateix és
encapçalada amb un campanar refet de cadireta.
La volta de canó arrenca curiosament més a l’interior dels murs laterals i de l’absis, de manera que els paraments verticals acaben amb una banqueta.
L’aparell
és fet amb carreus grossos i petits , amb unes juntes bastants gruixudes de
morter de calç, i presenta les filades amb certa irregularitat, on s’hi
observen carreus tallats interposats en el parament.
La
coberta és de llosa de llicorella ben refeta i conservada, i acaba als laterals
en un petit ràfec. L’obra en general té les característiques de les obres rurals
del segle XII.
Sant Pere Somont és una església inclosa en l'Inventari del Patrimoni
Arquitectònic de Catalunya.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada