SANT MARTÍ D’ÀVIA. BERGUEDÀ.

TERRA BERGUEDANA. 

En moltes ocasions a les nostres caminades hem passat per davant i també pel carreró de darrere per arribar-nos a Santa Maria d’Àvia. però aquesta vegada fotografiàvem i visitàvem l’església de Sant Martí. 

El poble d’Avià és el cap del municipi del mateix nom (2258h. 2014). Està  situat a la dreta del Llobregat, a la zona de contacte entre els Prepirineu (cingles de Coforb) i les vores de la Depressió Central. Hi aflueix la riera de Coforb i també en drena el territori la riera de Clarà, que forma en part el límit su-oest i desguassa al Llobregat dins del terme de Casserres. A l’oest limita amb el terme de Capolat, al sud-est i al sud amb l’Espunyola, un enclavament de Montclar i Casserres, i, a l’altra banda del Llobregat, per l’est, amb el terme d’Olvan. 

En la consulta al diccionari Alcover-moll sobre la definició etimològica ens dóna aquesta resposta.: del cognom llatí Avitiānum, deriv. del nom propi Avitius. En un doc. de l'any 888, el nom d'Avià apareix escrit Avizano (Udina Arch. 109). 

L’antiga església de Sant Martí era la pròpia del castell d’Avià, al comtat de Berga i des de la seva construcció va ser església parroquial subjecta al bisbat d’Urgell. Aquesta església, com totes les preromàniques de les nostres contrades, devia ser més aviat una petita capella, molt senzilla.  

Entre el 20-21 de gener de 907 el bisbe Nantigís de la Seu d’Urgell. Fou el seu fill Miró el jove qui la féu consagrar com a església de iam villam nominatam Avizano cum suis villaribus. Està situada a la zona més antiga de la població, prop de la casa del comú. El poble d’Avià va néixer al voltant de l’església parroquial. Es troben encara algunes restes dels seus capitells. 

Durant els segles X i XII rebé força donacions.  

De l’actual edifici d’estil neoclàssic van començar.se les obres l’any 1797.  

Església d'una sola nau sense absis i amb capelles laterals. El parament mural del cos de l'edifici és a base de grans carreus de pedra ben escairats i disposats en filades després arrebossat.  

Aquest difereix del campanar, carreus polits, perfectament escairats i deixats a la vista; possiblement respon a una segona campanya constructiva.  

L'església està coberta a dues aigües amb teula àrab. La façana, força austera, està a la cara nord, obrint-se als carrers del poble. 

Destaca el campanar als peus de l'església, de planta quadrada, alçada considerable, amb obertures només a l'últim pis i amb una barana balustrada com remat.  

Il·luminant el presbiteri hi ha dues petites obertures quadrades als laterals i a la zona superior, un òcul. Adossada al mur de llevant trobem la rectoria, també del segle XVIII. 

 

Durant la primera Guerra carlina, abans de la presa de Berga, a la rectoria d'Avià s'hi va instal·lar el quarter general carlí, i també el comte d'Espanya, que va ser destituït el 26 d'octubre de 1839 i fet presoner a la mateixa rectoria abans de ser assassinat el 2 de novembre d'aquell mateix any. 

Tres del retaules que ornamenten l’interior són obres dels escultors Josep Pujol I Juhí i el seu oncle Francesc: Retaules del Sant Crist, Divina Pastora i del Roser. Llastimosament s’ignora el nom dels escultors que obraren el retaule major. Però si en aquells moments a Puig-reig, hi treballaven els abans esmentats: Per què no podien ser ells els executors de l’obra més important? 

Es conserva una preciosa creu processional d’època renaixentista (1620). 

L’església de Sant Martí d’Avià esta protegida com a Bé Cultural d’Interès Local. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.