En
la sortida organitzada per Amics del Romànic del Berguedà visitàvem en aquesta
ocasió l’església de Sant Llorenç de
Morunys que ens ha sorprès agradablement.
L'antic
monestir de Sant Llorenç de Morunys fou fundat per una petita comunitat de
monjos documentada ja a principis del segle X que s’establí en el que llavors
era una simple cruïlla de camins. Afavorit per diverses donacions dels comtes
d'Urgell en el darrer terç d'aquell segle, el 1019 fou unit pel bisbe Ermengol
i la comtessa Ermessenda al cenobi de Sant Serni de Tavèrnoles, perquè hi
introduís la regla benedictina. Des d'aleshores continuà com a priorat
dependent de Tavèrnoles, tot i que el 1078, quan es trobava en plena
decadència, fou unit al monestir de Tresponts i, l'any següent, juntament amb
Tresponts, al de Ripoll.
Tanmateix,
el 1084 Tavèrnoles reeixí a recuperar el priorat, que conservà fins a la seva
extinció. El 1297 el vescomte de Cardona, Ramon Folc, amb l'aprovació del prior
de Morunys i de l'abat de Tavèrnoles, féu edificar i fortificar a redós del
monestir una vila franca, que aviat adquirí prosperitat gràcies a la fabricació
de draps de llana, dits "piteus".
Al
llarg de tot el segle XVI es feren obres de millora al monestir, fins que el
1592 fou secularitzat. L'església, que ja era parròquia del poble, restà com a
col·legiata. De les antigues edificacions monàstiques, conserva, a més de
l'església romànica, aixecada a la primera meitat del segle XI, el claustre i
la casa del priorat, d'època posterior. Entre els anys 1994 i 1997 es dugueren
a terme obres de restauració que afectaren el claustre i el campanar.
Actualment
és l’església parroquial del poble.
L'església
és de planta basilical, de tres naus separades per pilars cruciformes, i
cobertes amb volta de canó sobre arcs torals la central, i amb voltes d'aresta
les laterals, més baixes. El seu aspecte actual és fruit de la restauració, no
gaire reeixida, feta als anys 1960-63, i que suprimí la decoració barroca de
guix.
L'absis
major, amb decoració llombarda a l'exterior, queda mig amagat entre les
construccions de les cases de la vila. És de planta semicircular i presenta
tres finestres d'arc de mig punt dovellades i les típiques bandes llombardes i
arcuacions cegues. Conserva, en molt mal estat, unes pintures del segle XIII.
Sota el paviment s'han trobat restes de l'antiga cripta, que es veu a
l'exterior amb tres finestres baixes.
El
campanar renaixentista és de planta quadrada (6,38 m) i 27 m d'alçada i uns
murs de 60 cm de gruix. Consta de 108 esglaons que porten al recinte de les
campanes il·luminades per finestres d'arcs de mig punt. Una finestra tapiada
porta la data de 1570, quan fou aixecat pel mestre Robert als peus de
l'església, fora del recinte murallat. L'any 1569 s'encarregà la nova campana
grossa, anomenada dels Colls. L'any 1596 s'arreglava encara la teulada del
campanar i la façana nord.
El
portal d'entrada romànica s'obre al mur de tramuntana i correspon a la porta
que donava al cementiri de Sant Llorenç que al segle XVI ja fou traslladat fora
els murs de la muralla de la vila. És un elegant exemplar, format per un arc de
mig punt dovellat i rematat per una cornisa. L'acompanyen, en la degradació
lleugera de la porta dues arquivoltes molt fines sostingudes per fines columnes
i una cornisa que ressegueix els capitells formant una imposta. Sobre la porta
fou oberta posteriorment una petit fornícula on es col·locà la imatge de Sant
Llorenç.
El
claustre, adossat al SE de l'església, fou edificat en els darrers anys del
segle XV o primers del XVI, probablement sobre un claustre anterior. De planta
trapezoïdal, té dues galeries d'arcs rodons que descansen sobre columnes de
fust llis. És en mal estat de conservació. La rectoria, antiga casa del
priorat, és també una construcció dels segles XV-XVI, adossada al claustre.
Conserva encara motllures de portes i un teginat de guix d'època renaixentista.
En
les quatre primeres entrades hem parlat del quatre elements, retaule de l’altar
major, retaules gòtics i capella de la verge del Colls que destaquen dins del
recinte.
L’església
de Sant Llorenç de Morunys està catalogada com a Be Cultural d’Interès
Nacional.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada