Circulàvem
per les terres d’aiguabarreig de Navès i Montmajor quan en una cruïlla
divisàvem la petita ermita de la Torreta. Curiosos per naturalesa ens
aproximàvem a la petita construcció, la visitàvem i la fotografiàvem.
L'ermita
fou construïda a finals del segle XVI o principis del XVII, època en què
s'edificaren molts santuaris dedicats a la Mare de Déu.
Però
al segle XI, ja es venerava la Mare de Déu en una primitiva capella, que no
sabem com era. El 1997 es va descobrir una lipsanoteca que contenia dos
pergamins datats entre els anys 1042 i 1075. Un dels pergamins fa referència a
l’acta de consagració efectuada per Guillem, bisbe d’Urgell. L’altre pergamí fa
referència a unes relíquies que Arnau de Tost havia portat del Sant Sepulcre de
Jerusalem i que ell i la seva muller n’havien fet donació a l’església de Santa
Maria del lloc de Pegueroles.
L’edifici
és d’una sola nau amb una capella lateral.
la coberta sembla ser de volta de canó i l’absis és pla. La teulada és
de teula. Davant, per orientació visual aproximada a ponent, hi ha la porta
d’entrada protegida per un porxo. En el mur damunt del portal hi ha un petit
campanar de cadireta.
L’aparell
és regular i té una magnífic estat de conservació i netedat.
La
capella, lluny de les zones turístiques, és mot poc coneguda però conserva una
col·lecció d'exvots molt interessant i molt ben conservada. Són 44 retaulons,
uns de fusta i d'altres pintats en tela, que ens parlen de les malalties, les
guerres i els maldecaps de la gent de la rodalia.
Un
dels miracles més comuns representats en els exvots de la capella de la Mare de
Déu de La Torreta és la curació de malalts que tothom donava ja per
morts. En una de les imatges, podem veure al moribund al llit, al seu
costat, el capellà i l'escolà que li administren l’extremunció.
L'últim
diumenge d'abril es celebra la Festa Major de la Torreta, a la Parròquia de
Sant Feliu de Lluelles. La festa comença amb la missa al migdia que es clou amb
el cant dels goigs i es reparteix un pom de flors als assistents. Segons la
història oral (recollida per Ramon Viladés), el ball de cascavells va tenir
alts i baixos, segons la situació sòcio-política de la zona i després de patir
durant les guerres carlines, es va restaurar l'any 1923. Tot i que no es
conserva documentació escrita d'aquest ball, ja al segle XIX era considerat una
tradició, però abans s'havia celebrat el 2 de febrer, per la Festa de la
Candelera i es va canviar degut al mal temps hivernal poc després de la Guerra
Civil Espanyola. El ball, que a l'actualitat es balla davant l'ermita de la
Torreta, a prop de la masia de Can Jané, s'havia ballat a llocs com l'era de
Can Besora i al Cap de la Barraca.
Antigament només podien ballar el ball els joves solters però des de la dècada de 1940, a causa del despoblament de la regió, és ballat tant per nois com noies, solters i casats i el nombre de balladors no és fix. Respecte a la música, abans s'havia ballat al ritme d'una cançó acompanyada per un violí, posteriorment s'ha ballat acompanyat per una cobla o per mitjans mecànics. Les noies i dones que ballen van vestides amb una faldilla estampada, brusa blanca, llaç vermell al coll, mitjons blancs i espardenyes de vetes vermelles i els homes i nois porten pantaló blau marí, faixa vermella, camisa blanca, llaç vermell al col, mitjons blancs, espardenyes de vetes vermelles i cascavells.
Ens
apuntem la data com una cita a complir. Ens agradaria veure aquesta celebració
tradicional.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada