Baixàvem
del Coll d’Ares i en arribar a la cruïlla de Molló veiérem l’església de Santa
Cecilia. Obstinats en el nostre vici de conèixer els indrets del nostre país hi
vam fer camí. Però abans vam trobar una altra església, a l’entrada del poble,
sota l’advocació de Sant Sebastià i no vam poder fer res més que fer-li un cop
d’ull. Per tant, la visitàvem i fotografiàvem.
El lloc és esmentat des del 936 (Mollione, més tard Mullione, Moion, Moyone o Moyono), i des de l’origen pertanyia al bisbat de Girona i era de possessió comtal. El monestir de Ripoll, però, hi rebé importants dominis, i els seus abats obtingueren la sobirania total sobre el lloc el 1141 i la possessió de la parròquia i dels seus drets a partir del 1144.
Sant
Sebastià és l’església parroquial. És un edifici amb coberta a dues aigües i un
petit campanar de torre.
La
porta d'entrada és d'arc de mig punt adovellada, a un costat es veu una
finestra rectangular amb reixa i a la part superior un ull de bou. L'absis està
cobert amb volta d'aresta.
Va
ser construïda l'època modern i és inclosa en l'Inventari del Patrimoni
Arquitectònic de Catalunya. L'any 2014, sobre una pedra ja existint al davant
de l'església, va afegir-se una estela a la memòria del mossèn Josep Riera i
Justó mort el mateix any a l'edat de 82 anys (1932-2014), que va ésser rector
de Molló durant més de 40 anys.
Aquesta
església va ser erigida a Sant Sebastià per haver salvat Molló de la pesta que
va assolar Europa a l'Edat Mitjana.
Es
conserven els Goigs de Sant Sebastià de Molló, i a data d'avui, encara se
celebra una missa-novena durant 9 dies abans de la festivitat del Sant (20 de
gener) on la gent del poble els canta.
Una
senzilla i humil església de poble però, també digne de visitar com expressió
de fe del seus vilatans.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada