dimecres, 18 de maig de 2016

SANT CRISTÒFOL DE BUSA. NAVÈS. SOLSONÈS.

TERRES DEL SOLSONÈS. 

Visitàvem el llogaret de Busa (10 h. 2009) que formà fins a mitjan del segle XIX, amb l’antic terme del castell de Castelló, el municipi de Castelló i Busa.

 
L’església parroquial de Sant Cristòfol, romànica, situada a 1.360 m. d’altitud és al centre del pla de Busa , superfície gairebé plana.  

La serra de la Busa , situada entre el Cardener, l’aigua d’Ora i l’aigua de Valls, i envoltada per una cinglera ( cingles de Busa ) formada pel Capolatell, el Capolat, el Cogul (1.526 m alt.), on culmina la serra, els serrats de la Llebre i de la Capella i el cingle de l’Areny, deixant només els difícils accessos dels graus de Vilamala, Escales, Orriols, la Creu de Rial i l’Areny.  

A causa de les condicions estratègiques del lloc, durant el segle XIX esdevingué una fortalesa militar: el 1810 el general Lacy el convertí en quarter general en la lluita contra Napoleó, i hi establí una escola militar, un hospital de sang i un camp de concentració per a presoners francesos el Capolatell .  

Hom ha afirmat que el 1812 la guarnició hi proclamà la constitució immediatament després que a Cadis. Durant la primera guerra carlina esdevingué quarter general carlí. 

El 29 de desembre de 989. el comte Ermengol d’Urgell vengué al levita Cixilià la muntanya de Lord amb l’església de Santa Maria. Aquestes possessions termenejaven amb el “monte de Businus”.  

El 23 de maig de 1068, Arsenda deixà cent diners per l’obra de l’església de Sant Cristòfol de Busa. Arsenda era la muller de Mir, el qual segons l’opinió de Manuel Riu,  podria tenir algun parentiu amb la família del vescomte Mir. Aquell signà, a continuació del vescomte Guillem d’Urgell, el document pel qual es designava abat de Sant Llorenç, l’abat de Tavèrnoles, el 18 de novembre de 1019. 

De l’antiga església romànica de Busa solament resta una part que segurament era el seu frontis  i que avui és part del mur de ponent de l’edifici del segle XVIII. En aquest mur encara es pot observar una línia de lloses que formava part de la coberta de l’església romànica. 

Els paraments romànics són de carreus escairats a cops de maceta seguint filada. 

El mur de llevant té un arc, tapiat, de mig punt amb adovellat de pedra tosca, resseguit per un arc de pedres rectangulars col·locades horitzontalment, també de pedra tosca. 

Gairebé tot l’edifici de Sant Cristòfol de Busa és obra del segle XVIII. Això és refermat per la llinda de l’actual porta, datada el 1758, oberta a migjorn. 

Estar una estona a Sant Cristòfol de Busa dóna una sensació de pau difícilment superable. Dalt de la planura i només el cel per damunt nostre. Apartat queda el Capolatell ple de la misèries de la guerra.  

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada