divendres, 27 de maig de 2016

SANTA MARIA DE PREIXANA.NAVÈS. SOLSONÈS.

TERRES DEL SOLSONÈS. 

Tornàvem a l’església de Santa Maria de Preixana. Abans hi havíem estat en companyia de l’Antonio Mora.

 
Aquest edifici està en terres que moltes vegades són com un trencaclosques per saber exactament si són terres de Montmajor (Berguedà) o Navès (Solsonès). Els límits malgrat puguin estar ben definits  són un xic enganyosos. 

Aleshores en les nostres afirmacions provarem d’afinar-nos i no caure en contradiccions. Segons EC es tracta de l’antiga parròquia (Santa Maria) del municipi de Navès, filial de Sant Feliu de Lluelles. Situada a l’interfluvi de la riera de Tentellatge i de l’aigua d’Ora, a l’oest de Sant Feliu.

Santa Maria que durant algun temps va tenir la consideració de parròquia – de fet, s’aixeca encara al seu costat superior un petit cementiri - hi ha constància documental que a finals del segle XVI , era únicament sufragània de Sant Feliu de Lluelles. 

No hi ha cap evidència històrica de l’antiguitat d’aquesta advocació mariana; està documentat que la senyora Emmo i el seu fill Morí vengueren l'any 1023 la seva propietat de Mestossa, la casa, la torre, coberts i terres, que estava situada dins el comtat d'Urgell, en el terme de La Franquesa (la Flanquesa) de la Vall de Lord i que delimitava per orient amb el camí de Preixana.
 
A l'entorn del 1292 Ramon d'Anglesola, senyor de Bellpuig, tenia la jurisdicció de Navès i part de Preixana; ho cedí al paborde de Solsona a anvi d’unes possessions ene l pla d’Urgell.  

L’actual edifici fou aixecat a les darreries del segle XVII. La data de 1685 està gravada a la llinda de la porta.

D'estil clàssic rural i orientada de sud a nord, és un edifici senzill, de planta quadrada, amb una sola nau i campanar quadrat situat al costat est de la façana principal. 

La façana té porta rectangular amb motllures a la llinda i als laterals. Damunt la porta hi ha un ull de bou central. 

El campanar té un sol pis i quatre obertures d'arc de mig punt per les campanes.


L'interior, tancat com la majoria de les esglésies és, segons dades, d'una sola nau amb dues capelles laterals al costat de l'altar. La coberta és de volta de canó. Té sagristia i cor, però no s'ha conservat cap altar anterior a la guerra del 1936. Tan sols hi ha la taula de l'altar i al mur la imatge de la Mare de Déu i altres dues, totes modernes. 
 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada