dilluns, 9 de maig de 2016

SANT GENÍS DE TOÈS I ENTREVALLS. CONFLENT.

PETJADES PER LA CATALUNYA NORD. 

Toès i Entrevalls (en francès Thuès-Entre-Valls) és un municipi (34 h. 2009) a una alçada de 810 metres sobre el nivell del mar (encara que la màxima del municipi és de 2606 i la mínima de 740 msnm.) format tradicionalment per tres nuclis de població: Toès, Entrevalls i Toès de Llar.

 
El riu de Carançà, que en el sector més baix, fins a la confluència amb la Tet, passa profundament engorjat (gorges de Carançà), divideix el municipi en dues parts.

Important per ser l’inici de la sortida a les Gorges de Carança  i també per haver- hi ha una estació del Tren Grog. 

Toès va ser propietat del monestir de Sant Miquel de Cuixà  des del segle IX fins a la fi de l’antic regim. El primer esment de Toès és del any 878, en que Eldequis i la seva esposa Ello vengueren a Sant Andreu d’Eixalada la porció de llurs béns que tenien a la villa Tobese, per un bou de valor de set sous. 

A partir d’aquesta data el lloc es consigna repetidament. Sant Miquel De Cuixà en detenia la jurisdicció civil i criminal , com era el cas també de les localitats d’Entrevalls i d’Albaret, avui annexionades al seu municipi, com també la part baixa de la vall de Carança, afluent que desgasa a la Tet a prop del poble. a través d’un engorjat vertical de cent metres d’alçada. 

De l’església i la parròquia de Toès es tenen notícies més tardanes. La primera és del 1206, quan Bernat de Toès féu donació a Sant Miquel de Cuixà dels drets que posseïa a la vila de Toès i en el delmari de Sant Genís. Altres esments són posteriors dels anys 1435 i 1506.
 


Es tracta d’una església romànica força modificada. Quan es construí, al segle XI, era de nau única, coberta amb volta de canó de perfil semicirculars i capçada per una absis també semicircular. A l’inici del segle XIII, la capçalera semicircular fou substituïda, potser per motius de fortificació, per un absis rectangular decorat interiorment amb pintures murals. 

L’aparell és de còdols simplement escalabornats amb el martell, que ha conservat a la paret nord les característiques juntes solcades amb la paleta dels edificis d’influència llombarda del segle XI.
 


Als segle XIV, probablement s’afegí una nau lateral al costat meridional, que  es comunica amb la nau primitiva per dues arcades desiguals suportades per un pilar massís. Un campanar d’espadanya corona la façana occidental. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada