divendres, 8 de juliol de 2016

SANT QUIRC DE DURRO. VALL DE BOÍ. ALTA RIBAGORÇA.

PETJADES  PER L’ALTA RIBAGORÇA. 

En aquesta ocasió visitàvem la vall de Boí en la sortida organitzada pels Amics del Romànic del Berguedà. La capella de Sant Quirc de Durro és encimbellada en un serrat a la riba esquerra del riu de Durro a la banda Sud-Oest de la població.

 
No hi ha notícies històriques d’aquesta petita església que domina bona part de la vall.  

És tracta d’un edifici molt senzill, d’una sola nau rectangular capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un arc presbiteral i lleugerament enlairat respecte al terra de la nau. L’obertura de l’absis és ocupada per un retaule que impedeix veure la coberta de però que segurament és de volta de quart d’esfera.

 
Tota la nau té la coberta de volta de canó una mica apuntada. Compta amb una banqueta encastada al mur.  

Tant al mur sud com al nord són visibles dos tipus de carreus. Els inferiors de mides mitjanes, ben tallats i arrenglerats, n’hi ha algun de grans proporcions i els superiors, més irregulars i barroers, que segurament corresponen a un sobre alçament fet amb posterioritat.
 

La porta d’accés, d’un sol arc de mig punt i sense ornamentació, s’obre al mur de migjorn. En el mur de ponent s’alça un campanar de cadireta de dos ulls i amb campanes. 

La llum penetra  a través d’un finestral obert a l’absis, sobre el qual , a frec de la capçalera , encara hi ha un petit ull de bou. a la façana de ponent existeix un petit finestró. 

Malgrat algunes reformes, l’edifici respon a una obra romànica erigida durant el segle XII.  

En el seu interior es va trobar un frontal d'altar que representa els martiris de Sant Quirc, el nen, i de Santa Julita, la mare, identificats per les inscripcions incorporades. Tot el procés dels sofriments de Santa Julita són representats en el frontal. Segons CR no queda clarament exposat quin dels dos Sants va ser qui va rebre el càstig o potser tots dos van seguir el mateix martirologi.  També he sentit dir que és la mare ja que el fill va ser llançat per un pedregar. 

Avui dia aquesta peça, adquirida per la Junta de Museus l’any 1923, es pot admirar en el Museu Nacional d'Art de Catalunya.  

Darrerament s’ha realitzat una restauració de l’edifici.

 
Sant Quirc de Durro és una de les esglésies romàniques de la Vall de Boí que han estat declarades, en conjunt, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. 

Crec que val la pena visitar el conjunt d’esglésies i admirar l’obra dels nostres avantpassats. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada