SANT ESTEVE DE SISQUER. GUIXERS. SOLSONÈS.

TERRES DEL SOLSONÈS. 

Sisquer és un poble (4 h. 2009/1116 m. alt.) sense cap nucli urbà definit essent tot el seu poblament dispers. És una de les set entitats de població del municipi de Guixers. Es troba a la banda oriental del municipi, situat en un coll de la serra que separa les valls del Cardener i de l’aigua de Valls.

 

A la consulta etimològica el DCVB ens fa aquesta definició: derivat de sisca. Del cèlt. sesca. Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies. 

Situada dins l'antic terme del Castell de Sisquer, fou una de les antigues parròquies de la vall de Lord, fins que, no fa gaire perdé la titularitat a causa del despoblament del terme. Des de molt aviat depengué del monestir de Sant Llorenç de Morunys. Les primeres notícies són en un cap breu de les parròquies del Lord entre el 872 i 878, quan el Comte Guifré i el bisbe Galderic establiren les parròquies de la vall. És possible però que sigui anterior.

 

Per la documentació trobada es sap el govern de la parròquia entre el 872 -878 i 947 amb dades del sacerdots que les regentaren i els bisbes que els nombraven.  Aquests papers  van ser redactats per portar-los al concili d'Elna, com a prova contra les pretensions del Comte Sunifred, que usurpava els drets episcopals de tots les parròquies de la vall de Lord.

 

Apareix altra vegada amb la sufragània de Llanars, al segle X-XI a l'apòcrifa acta de la Seu d'Urgell. Posteriorment surt esmentada el 1040, a l'acta de consagració de Sant Serni de Tavèrnoles com a possessió de Sant Llorenç de Morunys. Apareix l’any 1083 en el testament de Ramon Folc I de Cardona, quan la deixa a la seva muller i nebot, l’església de Sisquer, que tenia en feu. 

L'església potser conserva algun tros de paret de l'època romànica, però com que ha estat en un lloc on hi ha hagut vida religiosa entre altres exigències, s'hagué de reconstruir dins del segle XVII, i el seu estil és d'un barroc rural.  

Està situada en un promontori. El teulat és de doble vessant. El campanar és quadrat, amb quatre obertures de mig punt adovellades i coberta a quatre vessants.  

Hi ha una llinda amb data 1797. Adossada hi ha la rectoria amb una data de 1716 i, al costat est, el cementiri.

S'hi conservava un retaule amb pintures de bona qualitat però fou robat, i la policia el trobà desmuntat. Se'n conserven unes peces, que es poden veure al Museu de Sant Llorenç de Morunys.

Afegim una vista de l’interior de l’església trobat a internet. 

Sant Esteve de Sisquer és monument protegit com a Bé Cultural d'Interès Local. 

Sincerament és meravellós la quantitat de monuments que ens parlen del nostre passat i de la nostra història. Seria convenient no perdre tot aquest patrimoni. Conèixer-lo i estimar-lo.

Text i recull dades. Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.