dimecres, 13 de juliol de 2016

SANT SALVADOR D’ARLES. VALLESPIR.

PETJADES PER LA CATALUNYA NORD.  

Havia arribat a les nostres mans una publicitat d’aquest bonic poble del Vallespir. La publicitat era dedicada a l’abadia de Santa Maria d’Arles. Però quan sortíem de visitar-la veiem admirats l’alta i esvelta torre d’una església que s’alçava entremig dels estrets i retorçats carrers. Les nostres passes de seguida es van encaminar per conèixer-la.

 
Arles (Nom en francès: Arles-sur-Tech) és un municipi (2805 h. 2009) situat a banda i banda del riu Tec. El terme arriba, pel sud, al puig de l’Estela, a la serra de Montner i al turó de Bellmaig (1.279 m alt), i el drenen, a més del Tec, el riu Ferrer i el torrent de Bonabosc, a l’esquerra del Tec, i la riera del Senyoral, a la dreta.  

La vila (2.233 h. i 656 h. diss 1982- 277 m. alt), és a l’esquerra del Tec, entre la confluència del riu Ferrer i del torrent de Bonabosc.  

 
A la consulta etimològica el DCVB ens fa aquesta definició.: en els documents dels segles IX-XII surt el nom d'Arles escrit amb la forma Arulus (ja en l'any 820); en documents de 832 i 844 es troba la grafia Arolas (Vidal Guide 182). L'origen podria esser un dim. llatí *arŭlas significant ‘eres petites’. Cal no confondre aquest Arles amb l'Arles de la Provença, que apareix en l’antiguitat amb el nom de Arelate (Itinerarium Antonini). He trobat altres definicions una mica diferents. 
 
L’església de Sant Salvador (Sant Sauveur en francès) es troba en el sector nord de la vila, en el traçat de les antigues muralles. Aquesta església ja existia l’any 1159 depenent de l’abadia de Santa Maria. Havia existit una altre església parroquial sota l’advocació de Sant Esteve, actualment integrada en una casa, que podia ser molt bé la de la gent del poble, i Sant Salvador de la gent forana.
 
 
En les Rationes decimarum  de finals del segle XIII, són esmentades les dues, havent de contribuir més valor la de Sant Esteve. 

Al final del segle XVIII, després de la Revolució Francesa, i extingida la comunitat monàstica, l’església de Santa Maria passa a ser l’única parroquial i Sant Esteve i Sant Salvador van ser venudes com a bé nacional.
 


De l’església d’època romànica es manté dret l’alt campanar essent uns dels trets característics de la vila. Les altres parts han estat molt reformades. Malgrat tot, l’edifici conserva entre mig de les parets restes de la primera edificació romànica. 

Aquesta església no presenta res d’excepcional i la seva entrada passa inadvertida en un petit carrer de la vila si no es veies sorgir el remarcable “clocher” datat al segle XII i amb una campana de 1479. El campanar és una torre elevada i no gaire ample, gairebé quadrangular fa uns 25 m. d’alçada.
 

Traduint de l’idioma francès he trobat aquesta nota: Darreres rectificacions a la història de l’església. Després de la Revolució Francesa va ser venuda a Jean Echeyne qui la va convertir en graner. cedint-la després a una persona anomenada Noëll. Finalment va ser comprada l’any 1807 per 21 famílies arlesianes amb la intenció de dedicar-la al culte.   

Quan aquestes persones ja eren mortes i els seus descendents introbables, aleshores l’any 1959 va crear-se  un Comitè per la Restauració de l’església de Sant Salvador, presidit per Maurici Villemin i després per Frederic Brousse que va encarregar.se de la conservació de l’edifici.

 
Es guarda a la nau (del segle XVII) una col·lecció de retaules de fusta esculpits. Aprofitant-nos d’un arxiu d’internet de l'Ajuntament d’Arles acompanyem una fotografia d’un dels retaules. 

L’església de Sant Salvador és oberta únicament per fer concerts o certes cerimònies religioses. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada