dimecres, 7 de desembre de 2016

CASTELL D’ELS ANGLES. CAPCIR.

PETJADES PER LA CATALUNYA NORD.  

Visitant l’església de Sant Miquel d’Els Angles veiem a poca distancia part del mur i l’entrada de l’antic castell.

 
El primer esment del lloc dels Angles és de l’any 965, en que el comte Sunifred II de Cerdanya-Besalú llegà en el seu testament l’alou el Angles, juntament amb Matamala, al monestir de Sant Miquel de Cuixà. Arran d’aquesta donació el cenobi de Cuixà es convertí en senyor del terme. 

El 1181 el rei Alfons I autoritzà l’abat de Cuixà a construir fortificacions a les seves terres i fou segurament llavors quan es degué bastir aquest castell, encara que no hi ha cap dada ni vestigi arquitectònic que ho pugui assegurar. De fet, no és fins el 1268 que es documenta el castell dels Angles.  

El monestir de Cuixà fou senyor del terme fins  a la Revolució Francesa. Aquest castell està inclòs dins els acords presos en el tractat de Corbeil (Illa de França) entre els representants de Lluís IX de França i els de Jaume I de Catalunya-Aragó. 

D’acord en les restes que han arribat fins a ara és pot suposar que aquesta fortificació era formada per un recinte de planta quadrangular, del qual s’ha conservat sobretot el costat oriental. Aquesta construcció havia cobrir la major part del promontori. 

En aquesta façana est hi ha restes d’una torre portal i un pany de mur que s’estén a la banda nord. Cap al sud, segurament el mur original resta amagat per unes cases que si adossaren. Els murs nord i sud també foren aprofitats per edificar-hi altres construccions. La paret oest és la més mañmes; devia alçar-se al costat de la plaça que hi ha a prop de l’església. 
 

L’element més visible del castell és la torre portal, que té una planta lleugerament rectangular. Té una alçada d’uns 10 m. superior a la resta de la fortificació. En aquesta construcció s’obre una porta acabada amb un arc rebaixat format per  13 dovelles. A la cara nord, hi ha dues espitlleres situades a diferents nivells. A la cara interior, oest, es veu una porta elevada, acabada amb un arc de mig punt. 

L’any 1191, el municipi va adquirir els terrenys corresponents a les ruïnes del castell i va fer el necessari per salvaguardar les seves restes. Les campanyes de recerca  han fet descobrir un fossat de defensa situat al peu de la muralla i la porta de la torre. També s’han trobat a diferents fondàries  diverses fases d’ocupació. Una primera al segle XI-XII, una segona datada a la segona meitat del XIII i finalment restes del segle XIV. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada