divendres, 9 de desembre de 2016

SANT CRISTÒFOL DE LA CASTANYA. EL BRULL. OSONA.

TERRES D’OSONA. 

Havien anat unes quantes ocasions a Collformic i llegit un indicador, que surtin des del restaurant, ens indicava el camí fins a l’església. Aquest dia pujarem i deixa’m el cotxe aparcat en el estacionament vam agafar els pals per anar-hi a peu.

 
Aquest poble de cases disseminades anomenat de la Castanya (17 h. 2009), està situat en una raconada del vessant vallesà del Pla de la Calma. Fou inclòs al municipi del Brull entorn del 1840. Té com a centre una antiga vila rural de Chastania, coneguda des del 993.

 
En la recerca habitual de dades he trobat un arxiu de la reforma efectuada per la Diputació de Barcelona, la qual faig servir com a base per publicar aquesta ressenya.
 


La primera notícia referent a l'església de Sant Cristòfol de la Castanya correspon a l'acta de consagració i dotació d'un temple de nova planta, realitzada pel bisbe Berenguer l'any 1082, a instàncies del vescomte Ramon de Cardona, Umbert de les Agudes i Berenguer Sanç de Tagamanent.

 
Era de nau única i absis semicircular, orientat de llevant a ponent, amb porta a la façana sud i coberta amb lloses de pissarra col·locades a doble vessant. El temple actual correspon bàsicament a aquest del segle X, si bé transformat per les reformes que s'hi van anar efectuant al llarg dels segles. 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Al segle XII va aixecar-se un campanar adossat a la paret sud, al costat de l'absis. A part d'aquesta actuació no s'hi van fer noves obres i sols tenim l'esment de l'existència de tres altars a l’interior del temple en aquesta primera època: el major dedicat a sant Cristòfol, el de santa Maria i el de sant Bartomeu.

Cap a final del segle XIV o inici del XV es van fer algunes reformes importants: la substitució de la coberta primitiva -probablement de fusta- per una volta apuntada, la construcció d'una nova porta que es va col·locar al mateix lloc que l'anterior, i l'aixecament d'un campanar nou. AI mateix temps, es va modificar lleugerament l’espai interior amb la creació de dues petites capelles al costat del presbiteri.  

Corresponen també en aquest moment, el conjunt de pintures murals amb sants ¡ àngels recobrint la volta i els arcs que la sostenien, descobertes en la restauració iniciada el 1986. Des del del 1990 al Museu Episcopal de Vic es conserven els fragments de les pintures murals que es van trobar a l’antiga església de Sant Cristòfol. La data d’aquestes pintures, que es creuen gòtiques, se situa entre el final del segle XIII i el començament del XIV. 

La construcció d'un cor als peus de la nau és l'única dada que consta del segle XV a banda d'una visita pastoral de l'any 1473, que indica que l'església es trobava en bon estat. La situació va variar en el decurs del segle següent quan va començar a manifestar-se un problema d'humitats que provenien fonamentalment de la teulada, que va obligar a successives reformes de la coberta. Les humitats afectaven també el campanar.  

L'any 1576, el pintor de Vic Bertran Badia va fer un retaule per a l'altar major. Aquest retaule va ser daurat de nou el 1722 i va desaparèixer durant la guerra civil de 1936-1939. 

Entre 1612 i 1627 es van realitzar diverses reformes a l'interior del temple: es va instal·lar un nou paviment; es van fer més profundes les capelles laterals -probablement una d'elles es va dedicar a la Mare de Déu del Roser- i es va decidir emblanquinar l’església fent desaparèixer gran part de les pintures murals, que segurament es devien trobar malmeses per la humitat que continuava present i que obligava a constants reformes a la coberta. El mateix any 1627 es va arribar a un acord entre el rector i els obrers de la parròquia per construir una nova sagristia que es va adossar a l'angle sud-est del temple, entre el campanar i l'absis, sobre la sagrera. 
Més endavant es va fer una important reforma que va canviar la fesomia del temple: la substitució de l'absis semicircular, possiblement enrunat, per un cos sub-trapezoidal que es va cobrir amb volta cònica. Les parets es van emblanquinar de nou i la coberta es va tornar a reparar. 

A final del segle XVIII tot i que la població havia augmentat considerablement i el temple resultava petit, l'economia de la parròquia continuava sent precària ¡ per tant no s'observen canvis significatius en l'edifici, excepte petits adobs de manteniment, sobretot a la teulada.  
 

Els únics elements nous van ser un púlpit i un paviment de cairons. Cap a final d'aquest segle es van tornar a emblanquinar les parets. 

Al llarg del segle IXX s'ha produït un despoblament progressiu del poble de la Castanya, fet similar al que succeeix en la major part dels nuclis rurals. Com a conseqüència, l’única reforma que es va realitzar va ser la substitució del paviment de cairons per un de formigó i rajola hidràulica, que portava inscrita la data de 1916. 

La Diputació Provincial de Barcelona la va restaurar i il·luminar de manera molt escaient entre el 1986 i el 1989. També es va restaurar el rellotge de sol que hi ha a la façana de migdia del campanar. 

L’església de Sant Cristòfol de la Castanya està catalogada com a Bé Cultural d’interès Local. 

He de mostrar el nostre agraïment a la persona, resident en la rectoria, que amablement ens facilità el pas a l’interior de la església, i fins i tot, la nostra fotògrafa va poder pujar a dalt el campanar.  

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada