divendres, 2 de desembre de 2016

SANTA MARIA DE LA POBLA DE LILLET. BERGUEDÀ.

TERRA BERGUEDANA.  

Moguts per la nostra curiositat i també per saber del nostre entorn visitàvem la població de la Pobla de Lillet i fotografiàvem la seva església. L’església parroquial és situada al centre de la població i envoltada per carrers estrets que ens encanten.

L'església Santa Maria de Lillet fou construïda a mitjans del segle XVIII sobre les restes del castell dels Mataplana, que s'havia cremat. Al costat del castell, la baronessa es va fer construir durant la primera meitat del segle XIV una capella dedicada a Sant Antoni Abat, reservant el seu ús sols per la família i els nobles cavallers de la baronia. El veïns de la vila havien de seguir anant als actes religiosos al monestir de Santa Maria de Lillet aproximadament a uns dos quilòmetres del nucli urbà.  

A conseqüència del desenvolupament que tingue el municipi al segle XVII i a causa de la incomoditat de desplaçar-se a monestir, es substituí la capella primitiva per la església sota l’advocació de Santa Maria. 

La nova parroquial fou projectada per Josep Morató i Soler al primer terç del segle XVIII. La portada i la finalització de l’obra fou realitzada pel seu germà, Jacint Morató i Soler, entre 1724 i 1737. La construcció fou acabada l'any 1784.

Consta d'una sola nau amb quatre capelles laterals per banda. El campanar, de dimensions considerables, és de planta quadrada i coronat per un cos vuitavat modern.  

A la façana principal (migdia) destaca la porta d'entrada, emmarcada per tota una estructura monumental d'estil barroc: dues pilastres adossades emmarquen la porta i el seu immediat coronament, format per una motllura de traçat còncau-convex que acull l'escut de la vila; dels elements que les culminen sorgeix una altra motllura que defineix l'espai ocupat per la fornícula, acollidora en altre temps d'una marededéu, ara perduda. Al cim de l'estructura del portal s'obre un òcul circular. 
 

Antigament, l'arrebossat simulava un aparell format per maons regulars, però després es va picar l'arrebossat deixant la pedra vista i, a principis del segle XXI, es va tornar a arrebossar i pintar, però sense simular carreus. 

Una altra modificació són les finestres obertes a la banda de l'evangeli -abans de dues fulles i rectangulars- que ara són quadrades i formades per quatre grans blocs de pedra. L'any 1981 es recuperà de l'interior l'escassa decoració neoclàssica que restava, es pintaren les parets, s'arrebossaren els murs i es treballà en el paviment.
 
El segle passat estava dedicada a l'advocació de l'Assumpció de la Verge, prova n'és que encara corona l'altar major una imatge representant aquesta advocació. 

La darrera modificació de l’edifici va realitzar-se a l’any 2005, en que es va realitzar la remodelació d ela façana.  

L'església està decorada amb colors vius i imatges valuoses. De tot el conjunt destaca l'altar major envoltat de columnes jòniques. Presidint aquest altar, en dues columnes del fons, hi ha el Crist en Majestat del monestir.

Crist en majestat: És una gran talla de fusta policromada, gairebé de mida natural (145 x 131 cm), que data del segle XII i que ha sofert moltes restauracions. 

La primera de les reformes realitzades, durant el segle XVIII, va transformar el Crist triomfant en un Crist sofrent: es va variar la inclinació dels braços, que eren rectes, i també la posició del cap, que era enlairat; ambdós passaren a una posició caiguda.

La segona transformació es va produir entre els segles XIX i XX. En aquesta reforma es féu retornar el cap a la posició original, enlairant-lo, però no així els braços. 

De Catalonia Sacra copio una fotografia de la Majestat de Lillet restaurada l’any 2015. 

Mare de Déu de l'Assumpta: Als capitells de les columnes s'hi asseu la base d'un semi-absis que fa de coixí a la imatge. La Mare de Déu de l'Assumpta és una escultura de Frederic Marès que data de l'any 1952. 

Santa Maria de la Pobla de Lillet és una església protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. 

Text i recull dades. Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada