Seguint les
nostres rutes pel Parc Natural del Montseny en aquesta ocasió fèiem a peu el
camí que va des de Coll Fòrmic fins a Sant Cebrià de la Móra.
Quan comences
nous camins, en aquesta ocasió pèl Montseny, aprens nous llocs i quan parles
amb les persones que coneixen l’entorn sempre en surten nous indrets per veure.
Això ens passa sovint. Primer va ser anar a Coll fòrmic, simplement una excursió
de passada per visitar un monument megalític a Vallgorguina (Escrit al
Berguedà).
El divendres 9
de desembre, armats del nostres patracols de caminar, motxilla i bastons, vam iniciar
el nostre camí. Vam travessar el Pla de la Calma per una bona pista de terra
fins el Pla de Bassau o coll de Terrús. Aleshores davallàrem per un camí o
pista més enfangada fins la casa de camp dita la Caseta i divisàvem a sota l’església
de Sant Cebrià de la Móra. Fèiem les pertinents fotografies per il·lustrar l’escrit
i tornàvem al lloc de sortida. Una caminada entre 13 o 14 Km. Ara ja ens vam
dir d’una nova romànica propera. Així no acabarem mai!
L'antiga
parròquia de Sant Cebrià de la Móra es troba situada per sota el pla de la
Calma, isolada a 950 m d'altura.
La “villa Mora”
s’esmenta per primera vagada entre els anys 898 i 917 com a domini dels comtes osonencs
amb els vilars de Palau (vessants del Moncau) i de Daniel (Valldaneu). Tor i
que és possible que el domini comtal ja tingués una església, aquesta no és
documentada fins l’any 1009, quan estava emmarcada en el terme de Tagamanent
esmentat el 945. La denominació habitual de l’església és l’actual, per bé que
a vegades també s’esmenta com a Sant Cebrià de “Biscala” pel nom del vessant -aleshores
planta de vinyes- que davallava des del temple.
L’església va
tenir funcions parroquials fins l’any 1936 moment en que va quedar-se sense
rector. Agregada a la parròquia d’El Brull, l’any 1952 va restaurar-se l’església
i es va arrasar la rectoria en ruïnes, convertint l’antic conjunt parroquial en
l’ermita aïllada actual.
Sant Cebrià de
la móra és una església romànica construïda amb pedra rogenca local. La primera
església documentada l’any 1009, fou remodelada després, donat lloc a les parts
més antigues de l’edifici actual: la planta rectangular coberta amb volta de
canó seguit, capçada allevant per un absis semicircular de quart d’esfera, amb
una finestra centrada. Una lesena que no arriba al ràfec i que és el que resta
d’una decoració original tipus llombard, així com l’aparell de carreus ben
tallats i col·locats, permeten situar el temple en l’arquitectura romànica
llombarda de caire rural, segurament del segle XII.
En una reforma posterior
(segles XV- XVI se li afegiren dues capelles lateral cobertes amb voltes
gòtiques formant creuer i, encara més tard (segle XVIII), s’afegiren la
sagristia i el massís campanar de torre.
Les teulades són
fetes amb lloses rejuntades. El campanar, situat a l'angle nord-oest, du
gravada la data 1799 en una pedra. És quadrat, amb dos forats de campana i s'hi
accedeix per una porta oberta a la capella i una d’exterior. La portalada d'arc mig punt,
del 1722, amb dues pedres allargades en funció de brancals.
A banda i banda
de l'entrada, i fent cantonada amb les capelles, s'obren sengles petits altars
a la paret. A la banda Nord i just al costat de la porta principal, una
obertura elevada dóna pas del campanar al cor, desaparegut, que reposava sobre
un arc pla, les restes del qual es veuen a sobre la porta en tota l'amplada de
la nau. A sota d'aquest pas, un armari.
L'ara de l'altar
és una làpida funerària d'època moderna, força llegible.
Sant Cebrià de la Móra
és un edifici religiós inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de
Catalunya.
Text i recull
dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M.
Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada