Cóll és un poble
(36 h. 2009, 1180 m. alt)) situat en un coster a la dreta de la Noguera de Tor,
aigua avall de l’estret de les Cabanasses.
La seva església
parroquial modernament sota l’advocació de l’Assumpció abans era anomenada com a
Santa Maria. Pertanyia a l'antic terme de Barruera. A la nostre visita
s’estaven acabant uns treballs de reparació de l’interior del temple, malgrat
el molt tràfec existent ens van permetre fer fotografies de l’exterior. Com
suposem que eren de força interès, per tant intentarem arribar-nos en una altra
ocasió.
Actualment,
forma part del cementiri. No és segur que pertanyés a un antic monestir
benedictí, però sí que se sap que va estar relacionada amb Santa Maria d'Alaó.
És un temple romànic del segle XII construït amb carreus ben treballats.
D’antic fou part
integrant del terme de Castelló de Tor. Com a tal va ser adquirida pel rei
Ramir I l’any 1054. Després , el seu fill Sanç Ramirez la va lliurar a la seu
de Roda d’Isavena. A la baixa edat mitjana com a component de l’anomenada honor
de Castelló de Tor passà a la mitra de
la seu lleidatana. Forma part de la unitat pastoral de l'arxiprestat de la
Ribagorça, i és regida pel rector del Pont de Suert.
Una llosa de
pissarra trobada a principi dels anys noranta del segle XX a l'altar de
l'església contenia la inscripció 1110,
que podia relacionar-se, pel lloc on va ser trobada, que es tracta de la data
de la consagració de l'església.
Cap als anys
setanta del mateix segle XX, s'emprengueren unes obres de consolidació de
l'edifici, a càrrec de la “Dirección
General de Bellas Artes”, que permeteren reconstruir la coberta
de l'església i construir un mur perimetral de formigó per tal d'evitar
l'aparició de noves esquerdes en els murs, i així evitar la degradació de
l'edifici.
El conjunt
presenta totes les traces d'un edifici molt unitari, amb poques intervencions
posteriors a la seva consagració. Santa Maria de Cóll és una església romànica
de nau única, capçada a llevant per un absis semicircular. La nau és coberta
amb volta de canó, subdividida en tres trams per dos arcs torals, un dels quals
(el més allunyat de l'absis) arrenca d'unes pilastres semicilíndriques amb
capitells molt senzillament esculpits al capdamunt.
L'absis és
cobert amb volta de quart d'esfera. A l'exterior, és el típic absis romànic de
tambor, amb decoració llombarda (arcuacions cegues), però sense lesenes, cosa
que indica que es tracta d'una obra d'un romànic ja molt avançat. Aquest
detall, juntament amb l'aparell de carreus grossos i regulars utilitzat en la
construcció del temple, fa que es pugui datar aquesta església en el segle XII.
Va ser afegida
al mur nord una capella coberta amb volta de canó, i al sud, un campanar que té
la planta baixa oberta a l'església en forma de capella, que queda afrontada a
l'altra capella abans esmentada. Com que les dues capelles queden en el primer
tram de la nau, immediat a l'arc presbiteral de l'absis, la planta de
l'església pren una certa configuració de planta de creu llatina. Ara bé, no es
tracta d'un transsepte, sinó de dues capelles afrontades.
El segon tram de
la nau -el central- presenta la paret interior buidada amb dos arcs de mig
punt, per tal d'encabir-hi dos altars. Es tracta d'una obra moderna, que no
correspon a l'església original.
Al darrer tram
de la nau, l'oest, s'hi va construir un cor, per a la qual cosa es va allargar
la nau. La coberta d'aquest afegit és de bigues, mentre que la resta té volta
de canó. La barana del cor és gòtica, i una escala de cargol buidada a l'angle
sud-oest de l'església hi mena.
La il·luminació original es feia a través de dos ulls de bou enfrontats, un a cada extrem de l'edifici. Un és al mur de ponent, bastant per damunt de la porta d'accés al temple. L'altre, al de llevant, per damunt de la coberta de l'absis. Al mur de migdia, a més, hi ha una finestra coronada per dos arcs de mig punt, en gradació; tots dos tenen l'interior fet en un sol bloc de pedra. Una altra finestra és al centre de l'absis, a llevant. Té un sol arc de mig punt, fet amb una llosa disposada com a timpà, amb dos arquets concèntrics esculpits a la pedra.
Tota l'església presenta un aspecte molt regular. L'aparell és de carreus voluminosos, ben escairats posats en filades horitzontals ben ordenades, travades amb trencajunts. No hi ha cap element decoratiu fins a arribar gairebé al ràfec de la teulada: allí es troba un fris d'arquets cecs d'herència llombarda, cadascun d'ells amb mènsula, que suporta una cornisa de la qual arrenca la teulada. En general, les mènsules són llises, però n'hi ha tres d'esculpides. Una amb un cap humà, una altra amb el d'un bou o una vaca, i el tercer, situat a l'absis, no permet la identificació pel seu mal estat a causa de l'erosió.
La façana
occidental té una portada amb dues arquivoltes amb columnes, i un arc de mig
punt tancat per un fris escacat en el semicercle exterior. Les columnes tenen capitells
historiats i de temes vegetals.
Sobre la clau de
l'arquivolta exterior es veu un crismó, considerat el més bell d'entre tots els
de les esglésies de l'entorn; en els angles de la pedra es veuen dos coloms i
dos capets humans, un d'ells tocant una banya de caça. Més amunt, al mur, hi ha
una obertura rodona emmarcada per una motllura plana, que és l'ull de bou
anteriorment esmentat.
La torre del campanar, que a la planta baixa forma la capella sud de l'església, és de dos pisos, per damunt de l'església. Està situada a la façana meridional, a prop de la capçalera, i està parcialment encavalcada damunt de la nau. És de construcció gòtica, amb finestrals apuntats en el primer pis i obertures per a les campanes en el superior, que és el que fa de campanar.
La ferramenta de la porta de fusta de la portada és d'artesania
medieval. Entre el seu mobiliari litúrgic es conserva un interessant frontal
romànic que es guarda al Museu Episcopal de Vic.
Els béns mobles integrants de la declaració de BCIN són: imatge de la Verge del Roser de fusta tallada i policromada, lampadari de ferro forjat, barana del cor de fusta tallada, forrellat de ferro forjat, tres bancs de fusta, base de creu de pedra tallada, tres campanes de bronze fos.
Forma part de
les esglésies romàniques catalanes de la
Vall de Boí, per tant, és inscrita dintre de l'apartat de Patrimoni de la Humanitat.
Després de
veure-la, malgrat que fos exteriorment i de les dades trobades, encara som més
conscients que hem de tornar per admirar-la més profundament.
Text i recull
dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M.
Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada