dimecres, 18 de gener de 2017

SANT JAUME DE RIGOLISA. PUIGCERDÀ. BAIXA CERDANYA.

TERRES DE BAIXA CERDANYA. 

Una vegada més en camí i aquesta ocasió el motiu era conèixer una part del Camí de Sant Jaume a Cerdanya. Visitàvem com a punt final de la sortida el lloc de Sant Jaume de Rigolisa.

Ens mostrava el camí la Núria Boltà i Vilaró. Notable guia en aquesta ocasió i escriptora del tema del Camí de Sant Jaume i els diferents itineraris per terres catalanes a la tomba de l’Apòstol a Galicia.  

Rigolisa és un llogaret (31 h. 2009) del municipi de Puigcerdà. La seva població és formada per alguns ravals (el més important dels quals és el que hi ha a l’altra banda del pont de Sant Martí, al camí de la Solana) i per cases disperses. 

En la recerca de dades habitual trobo en Catalunya Romànica una ressenya força interessant que reprodueixo en part:
 
La menció més antiga d’aquest indret data de l’any 958, quan l’alou Heiragolisa fou confirmat com a propietat del cenobi de Cuixà en un precepte del rei Lotari. Es suposa que l’església de Sant Jaume degué ser construïda després del 958, ja que l’any 968 en la butlla de confirmació de béns que el papa Joan XIII atorgà al monestir de Cuixà ho confirmà. Posteriorment tornà a ser ratificada la possessió en la butlla del papa Sergi IV de l’any 1011.

L’any 1030 es feu la publicació sacramental, jurada sobre l’altar, del testament de l’arxilevita Ponç, per manament d’Oliba, levita, i del jutge Sendered en presència del vescomte Sunifred i altres nobles de la contrada. Segons sembla el bisbe Oliba de Vic havia sostret injustament l’església de Rigolisa de la jurisdicció del monestir de Cuixà. Fou retornada l’any 1100 després de la celebració d’un judici presidit pel comte de Cerdanya, Guillem Jordà. 

A l’inici del segle XIV, entre el 1312 i el 1314, l’església d’Aragolisa fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona tal com es després d ela llista de parròquies visitades. A la darreria d’aquest segle, l’any 1391, la parròquia contribuí a sufragar la dècima recaptada aquell any a la diòcesi d’Urgell. 

Aquesta antiga capella, de probable origen romànic, fou destruïda pels francesos el 1793. Poc després fou reconstruïda per la família Guasch, però l’any 1885 tornava a estar gairebé en ruïnes.

 Amb l’adquisició de la finca per part de Fèlix Macià Gelbert, des d’un primer moment tingué la intenció de portar a terme la seva reconstrucció, que finalment farien els seus fills Fèlix i Mercè Macià Bonaplata. L’actual temple, lleugerament desplaçat de l’anterior, fou beneït el 25 de juliol (dia de Sant Jaume) de 1887.  

La capella, d’un estil neogòtic, consta de tres parts: una cripta sota el presbiteri, la capella pròpiament dita i el campanar quadrat de 17 m d’alçada. L’arquitecte fou el barceloní Salvador Viñals.

El retaule i altres pintures eren obra de Pere Borrell del Caso, les quals es perderen amb el saqueig que va patir durant la Guerra Civil.  

Als voltants de Rigolisa, per Sant Jaume, es celebrava un important aplec, que al llarg de les darreres dècades s’ha anat perdent fins arribar a ser testimonial. La font, la taula i els bancs, avui desapareguts, reunien molts habitants de  Puigcerdà  i els seus voltants. 

Núria Boltà i Vilaró en el seu llibre “El camí de Sant Jaume a Cerdanya” publica els Goigs de Sant Jaume de Rigolisa.  També fa esment el la seva publicació que no gaire lluny, en un lloc conegut com les Ansaneres, a tocar el riu Reür, existia un hospital de pelegrins, ara completament desaparegut.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada