SANTA MARIA DE SEVA.OSONA.

TERRES D’OSONA. 

En les nostres sortides del mes de gener visitàvem i passejàvem pels carrers del poble de Seva.

 

Seva és un municipi (3370 h. 2009) que s’estén per la anomenada Falda del Montseny. El terme municipal, a més del poble de Seva, cap administratiu, comprèn els ravals de la Serreta i de Balenyà (que es coneix també per l’Estació de Balenyà o Sant Miquel de Balenyà ), i les urbanitzacions de Can Garriga o Perafita, el Muntanyà, el Pinós, la Quadrada i els Roures. 

La part més important del terme se centra en la població de Seva (1820 h. 2005/ 663 m. alt.), que per la història, les edificacions i els sectors residencials que l’envolten forma un conjunt notable. El nucli antic de la població té cases interessants de pedra amb finestrals de tipus gòtic conopial i altres de més vells, de transició del romànic al gòtic. Són moltes les cases amb portals adovellats i altres elements com llindes, finestres i pedres cantoneres.

 

Per la seva història i estructura és remarcable el gran mas el Prat, de la família Molins, unit pràcticament a la població, els hereus del qual eren els batlles nats o batlles de sac de les rendes dels bisbes de Vic al terme de Seva i el Brull. 

El lloc de Seva apareix documentat per primera vegada en l'any 904. Haurem d'esperar gairebé mig segle, concretament fins l'any 952, per trobar alguna notícia de l'església, quan Martí i la seva muller Formosa i Justosa vengueren a Sunsind i la seva muller Bella una vinya i terra erma, situada al terme de Seva.

S'ha remarcat també que tot el terme, posteriorment anomenat del Brull, es digué, al llarg del segle X, Territori Sevedà/Sevedano, nom que hom creu que podria derivar de “lloc selvatà”, que es reduí més tard a la vila rural de Seva (997), prop de la qual fou creada des d’abans del 1029 la parròquia de Santa Maria de Seva. Així, doncs, la història jurisdiccional o del domini del terme de Seva és la mateixa que la del Brull, primer pertanyé a la casa vescomtal d’Osona-Cardona i més tard, a la mitra de Vic.

 

Seva va formar durant l’època medieval i fins al principi del segle XIV una unitat històrica amb el terme del Brull sota la denominació de terme del castell del Brull, i més tard de la baronia de Seva i Brull. A despit d’aquesta submissió aparent, el centre administratiu de tot el terme fou sempre la sagrera de Seva, on radicava la cort o cúria dels temps senyorials. Entre els segles XIII i XIV, aquesta sagrera fortificada, voltada de murs i amb portals, tingué un paper molt destacat en les bandositats del principi del segle XV i, més tard, en la guerra contra Joan II, conclosa en la capitulació de Vic del 8 de juliol de 1472. 

L’església de Santa Maria de Seva es troba al centre del casc antic de la població de Seva. Pel que fa a l’aspecte arquitectònic, cal destacar l’església de Santa Maria de Seva, reedificada entre el 1048 i el 1089, però tan modificada que de la primitiva només resten els murs laterals de la nau.

 

La construcció del segle XI, d'una nau i absis semicircular, sofrí múltiples intervencions, especialment en el segle XVII que es transforma tota la capçalera. Ens trobem amb un edifici barroc amb vestigis d'època romànica dels quals destaca el campanar de torre. En el mur de migjorn, clarament sobrealçat, es conserva el fris d'arcuacions de tipus llombard.  

L’absis es transformà en un ample presbiteri al segle XVIII, i la façana fou modificada cap els anys 1915-20. Per aquelles dates també  es va fer la portalada neoromànica. 

Per la part exterior manté la façana i l'inici del presbiteri del romànic, és a dir uns 18 metres de nau. L’interior es troba totalment arrebossat i es van fer dins la nau capelles laterals o petits compartiments per altars secundaris. Els seus retaules, del barroc tardà, són de poc valor.

 

L’esvelt campanar és una notable edificació romànica del segle XII que dóna una silueta inconfusible a la població. S’ha conservat per una disposició expressa del bisbe Veyan de l’any 1786. És troba adossat a l'angle nord-est. És de planta quadrada i es divideix en sis pisos. En cadascun d'aquests nivells s'obren diverses finestres. En els tres nivells inferiors s'obren finestres d'esqueixada. En el quart pis trobem una finestra d'arc de mig punt en tres de les cares. En els dos darrers pisos trobem una finestra geminada, amb doble columna amb capitells esculpits amb motius geomètrics, a cadascun dels murs. La torre és rematada per merlets esglaonats moderns.  

Aquest cloquer es fa remarcar pel seu caràcter ferreny i llis, mancat de qualsevol decoració externa i també els arcs i lesenes que habitualment  caracteritzen el romànic llombard. 

He trobat en Panoràmic una filmació prou explicita de la església de Santa Maria de Seva i del seu interior.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.