dimecres, 1 de febrer de 2017

SANT MARTÍ D’ALBARS. LLUÇANÈS. OSONA.

TERRES D’OSONA. 

Visitàvem Sant Martí d’Albars (113 h. 2009) municipi de la subcomarça del Lluçanès , al sector ponentí d’Osona.
 

El topònim prové del llatí albrar, «albereda o lloc d'àlbers». En català tradicional s'havia escrit Sant Martí del Bas. 

El terme comprèn el barri de la Blava, on hi ha l’ajuntament, el poble de Sant Martí d’Albars, popularment considerat com a cap municipal, i el barri de Beulaigua.  Bona part dels habitants del municipi es dediquen a la pagesia, i els que treballen en la indústria es desplacen a Prats de Lluçanès. 

L'existència de l'església consta des del 905 que apareix com a filial de Santa Maria de Lluçà.. Se n'independitzà a la fi del mateix segle X, i l’església fou refeta al segle XII. Al 1154 es la primera vegada que apareix en una llista com a parròquia independent; aquest fet es confirma en un document de l'any 1161. 
 

Al llarg d’aquest segle, per deixes dels senyors de Lluçà i altres terratinents, passà a dependre en gran part del monestir de Lluçà, i el seu prior era el qui nomenava els rectors de Sant Martí. El monestir hi tenia una batllia de sac, de la qual depenien els masos del Prat, el Perer, l’Almató, Albars i Fumanya. El territori formà part sempre de la baronia de Lluçanès, i després de la sots-vegueria, i forma municipi independent des del 1830. 

L'església actual fou construïda al segle XVIII, prop de la rectoria refeta pel Rector Pere Potelles.  

Sant Martí d’Albars és un edifici ample amb elements barrocs i neoclàssics. Està fet de pedra i després arrebossat amb la coberta a dues aigües de teula àrab. Destaca la torre campanar situada als peus, de secció quadrada i rematada amb una balustrada.

 
La portada principal té les cantoneres de pedra treballada, a la dovella central hi ha un escut llis i un nínxol per encabir-hi la imatge del sant titular. A sobre hi ha un òcul que il·lumina la nau. La façana es remata amb un frontó mixtilini resseguit amb teules. 

Conserva una imatge de Santa Maria, dita antigament de les Dones o de la Bona Sort, imatge de tradició romànica, de l’antiga església de Sant Martí. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada