dijous, 13 de febrer del 2020

SANT MARTÍ D’ESCALARRE. LA GUINGUETA D’ÀNEU. PALLARS SOBIRÀ

CAMINANT PEL PALLARS SOBIRÀ

Escalarre és un poble (29 h.2009/993 m alt.) de la vall d’Àneu situat a l’esquerra del riu d’Unarre i a la dreta del riuet de Burgo. En aquest lloc s’uneixen aquest dos cursos d’aigua i a la seva confluència en la Noguera Pallaresa es forma el pantà de la Torrassa.  



El primer esment conegut del lloc d’Escalarre data dels anys 981-985, quan el comte Ramon de Pallars retornà al monestir de Gerri uns alous, entre el quals figura el lloc d’Escalarre. El 1090 el comte Artau II i la seva muller Eslonça donà al mateix monestir un excusatum, a Martí Oriol, de la vila d’Escalarr, que amb tota probabilitat deu correspondre al mas de Bernat Arisde que figura en el llibre de comptes del capbreu de la cambreria de Gerri, datat vers el 1338.


L’església de Sant Martí d’Escalarre és la costat del cementiri, als afores del poble.Es tracta d'una església documentada des del segle XIV, en documents del Deganat de la Vall d'Àneu, al qual pertanyia, tot i que la factura de l'església presenta característiques indubtablement anteriors. Arribà a tenir el servei de 4 co-rectors, el 1770. Escalate és esmentada com a parròquia de l’oficialat de la Vall d’Àneu, en el llibre de visites del 1574


La forma actual de l’edifici és el resultat de diversos processos constructius de lectura molt complexa, que arrenquen d’una base alt-medieval de la qual no es pot precisar si fou ampliada, o al contrari, reduïda. Devia ser un edifici de planta basilical, de tres naus, de les quals es conserven la central, ara meridional, i la septentrional. Presenta dos absis semicirculars a llevant, un dels quals actualment convertit en sagristia. La coberta és de volta de canó, acusadament apuntada.

Al mur sud, on hi hauria d’haver adossada la tercera nau si es tractés d’un edifici de planta basilical, no es conserven traces de la comunicació amb aquesta hipotètica nau, i hi ha adossades dues capelles. Tot i que no es pot excloure que aquest mur hagués estat totalment refet, el seu aspecte dóna peu a plantejar la hipòtesi que l’edifici actual és el resultat d’afegir una nau més ampla al sud d’una església preexistent, que seria l’actual nau nord, que s’hauria ampliat configurant una asimètrica església de dues naus. A l’absis nord hi ha dues finestres de doble esqueixada, paredades, i a l’absis sud dues més, molt reformades, també de doble esqueixada.


La portada d’accés a l’església de Sant Martí d’Escalarre és formada per dues arcades en degradació, amb cantonades abossellades que descansen sobre una base amb decoració asimètrica, i una tercera a manera de guardapols. Tots els elements que la componen són fets amb el mateix material. L’arcada exterior, o guardapols que emmarca el conjunt, és formada per sis peces i concentra la major part del treball escultòric. És decorada amb tres caps, dos a l’alçada del que seria la línia d’impostes, en combinació amb un motiu floral inscrit per un cercle, i un tercer centrat sobre la porta. D’aspecte esquemàtic, els trets facials són insinuats amb incisions i baix relleu; el rostre de l’esquerra sembla apuntar un somriure. La resta d’ornamentació és feta amb semicilindres i motius florals inscrits per un cercle en alternança, repertori usual en algunes esglésies de la Vall d’Àneu: una combinació semblant es pot trobar en les portades de Sant Llorenç d’Isavarre, Sant Joan d’Isil i Sant Lliser d’Alós d’Isil, i en algunes de les piques de la comarca.


Establir una datació per a aquest conjunt és difícil, sobretot per la senzillesa dels ornaments i la seva repetició al llarg del temps. Malgrat tot, potser per la relació esmentada abans amb altres conjunts de la comarca, caldria pensar en un període a cavall entre el segle XII i el XIII.

 A l’interior de Sant Martí d’Escalarre és conserva una pica baptismal amb vas d’estructura semiesfèrica i peu cúbic. El vas és treballat amb pedra granítica i el peu amb pedra calcària. Una figura esquemàtica, braços en creu i cames separades, i una creu de braços patents completen l’ornamentació de la pica; totes dues és troben inscrites en formes romboïdals.

Text i recull dades. Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada