Borén
és un poble situat a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, aigua amunt de
la presa de Borén, d’on
surt el canal que duu l’aigua a la central d’Esterri d’Àneu. Borén fou un
municipi independent fins al 1846, moment en què, juntament amb Isavarre,
passà a formar part del municipi de l’antic terme de Sorpe.
L’esment
més antic que coneixem del lloc de Borén data de l’any 908, en què l’abat de
Gerri canvià amb el comte de Pallars, Ramon, l’església de Sant Pere del Burgal
i altres béns.
L’any
1090, el comte Artau II donà, en “excusatum”, un home de Borén, Asner,
al monestir de Gerri. Per aquest document sabem que Borén era vila comtal, dins
el territori de la vall d’Àneu, i, per tant, sotmès als seus privilegis i a la
seva peculiar organització eclesiàstica.
Entre
el 1244 i el 1368, el lloc de Borén apareix vinculat al monestir de Gerri,
juntament amb Alós Jussà i Isavarre. Així, el 1335, aquests llocs eren
afavorits per l’abat Ramon amb l’afranquiment dels censos que pagaven al
monestir, en canvi de 6 000 sous barcelonesos; i en el llibre de comptes de la
cambreria de Gerri, del 1338, consten com a possessió del monestir vuit masos
de la vila de Borén. En el pariatge del 1368, l’abat de Gerri cedí aquest lloc
al comte de Pallars Sobirà.
L’església
de Sant Martí de Borén és situada en el
nucli de població. Estava, des de temps antic, en possessió de les primícies de
la vila, com apareix confirmat en les ordinacions de la vall d’Àneu, aprovades
l’any 1398 pel comte Hug.
Dins
l’organització del deganat de la vall d’Àneu, la parròquia de Borén tenia dues
co-rectories l’any 1553, tres el 1566, i dues en el pla del 1781, xifra que es
mantenia el 1821. En el llibre de visites del 1574, en què és fa una relació
succinta de les parròquies de l’oficialat de vall d’Àneu, Espot i coma de
Berrós, s’esmenten les parròquies de Dureu, Ysabarre i Sorpe,
d’on hem de suposar que Dureu o Duren es
refereix a Borén. Actualment la parròquia de Borén depèn de la parroquial
d’Esterri d’Àneu.
L’església
de Sant Martí de Borén és un edifici construït en estil barroc, possiblement al
segle XVIII, que només conserva la porta de l’anterior edifici alt-medieval,
situada a la façana de ponent, i emfasitzada per una arquivolta en degradació,
sense que sigui visible cap altre element de l’edifici que precedí l’actual. El
campanar és una torre de base quadrada, de vuit cares al cos superior i coberta
piramidal, ja pertanyent a la construcció barroca.
La
portada de Sant Martí de Borén, formada per dues arquivoltes sustentades per
sengles columnes i un guardapols disposats en degradació, presenta diversos
elements escultòrics. El guardapols mostra un seguit de rosetes compostes per
sis pètals inscrits en un cercle. Aquest motiu, que es repeteix en grups de dos
o tres a cadascuna de les deu dovelles i també a les impostes, sol trobar-se
formant part de la decoració d’altres esglésies d’aquesta vall.
A
l’interior de Sant Martí de Borén es conserven dues piques de pedra. Una
d’elles, encastada al mur, és situada a l’entrada de l’església, a la dreta de
la porta. Possiblement contenia els olis, tot i que no és pot rebutjar que fos
una pica baptismal i que, en època moderna, fos utilitzada com a pica
beneitera.
A
l’interior d’una cambra que hi ha entrant a l’església a mà esquerra trobem la
pica beneitera, o potser baptismal, amb unes dimensions no gaire grans; és una
de les piques més reduïdes d’entre totes les d’estructura semiesfèrica
conservades en aquesta vall. És interessant destacar la decoració de la cara
externa del vas, La podem datar cap al segle XII o l’inici del segle XIII, tal
com datem la major part de les piques d’aquesta contrada.
Sant Martí de Borén és una església catalogada com a Bé
Integrant del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fons
majoritàriament: Catalunya Romànica
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada